.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

divendres, 15 de juny de 2018

Cremat a Xàtiva...

foto de Xàtiva, Cultura i Patrimoni.




Ontinyent, a divendres 15 de juny de 2018.

Baixe a la ciutat inaparcable, sabedor perfectament de la seua inaparcabilitat. 
Xàtiva està ben plena de gents que riuen i xamen, és normal, primer divendres de veres calors i després d'un partit de la selecció espànyica al mundial futbolístic. Com que ho sé, baixe amb molt de temps, però molt, molt, per trobar un aparcament que em deixe moderadament a prop de la plaça de Sant Jordi. En condicions normals, és a dir, sense la pedreta eixint-me ronyó cap avall, aparcava jo als afores i caminava sense recança.... El motiu s'ho val. La gent del Teatre de la Lluna i un munt d'artistes més coincideixen en un espectacle teatral que de ben segur és meritori: la rememoració de la crema de Xàtiva pel d'Asfeld aquell dels exèrcits borbònics, allà pel 1707. 

Amb tanta il·lusió com em fa, vaig perdent temps, el tant temps, i paciència, la tanta paciència, recorrent tota la ciutat per trobar un lloguet, i no el trobe. Em crida una amiga, que no arribe em dirà, però no puc parar-me a respondre, que ovella que bela perd bocí... I no, ni bocí, ni espai! Em caldria anar fora, fora... I no em dóna temps, ni podria caminar empedrat tant i tan ràpid... M'ature a l'eixida del poble, i pense fer com fra Vicent Ferrer amb ses espardenyes, espolsar-les: cride a l'amiga: "Altra vegada serà". Altra vegada i amb una exageració de temps... Comence bé l'estiu, jo. Després d'aquesta setmana nefasta en tants sentits, una alenada de vida templada que podia collir... Caldrà que trie bé els espectacles, els motius i les poblacions a visitar des d'ara si vull que aquesta temporada em siga agradosa. Jo que hui volia fer bona crònica per a gent sempre tan agraïda...!
I encara pense que em toca baixar a final de mes a no sé quina cosa també a aquella vila... Serà, doncs, oportú, en veritat, el repensar-m'ho abans... El disgust de hui m'ha estat fort. Ben bé puc metaforitzar-ho: Xàtiva m'ha cremat.