.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dijous, 21 de juny de 2018

Au a ballar amb la Factoria de sons...!



Ontinyent, a dimecres vint de juny de 2018.


Mentre tracte d'arribar al Solstici tot i sobrevivint a un final de curs realment triat, em trobe un dimecres, a hora en què tot caldria que estigués paralitzat per la calor i no per la cosa aquella tan espànyica de veure com la selecció de futbol transpassa l'autobús que li posarà davant la porteria la de Pèrsia al Mundial... Això, que em trobe a la Sala Gomis d'Ontinyent, al·lucinat de veure el seu interior convertit en un aparcament exclusiu de carros i carrets de xiquet menut... I el més divertit de tot: sobre l'escenari, Aitana Ferrer i Enric Murillo. Al·lucinat és poc apuntar...! Sembla que m'he pres alguna cosa d'aquestes que es prenen els polítics i els exfutbolistes que els fa mantenir-se erts mentre es rasquen massa la punta del nas...



Sort que la meua manera de col·locar-me és una altra: el dormir. I com que hisenda, el taller i l'institut no em deixen fer-ho, sé que vaig com vaig, i a veure què veig... Aitana em diu que actua a Ontinyent, i un servidor no pot passar l'oportunitat tan gran que l'Ajuntament del meu poble programa aquest concert no acabe de saber el perquè del tot, però té a veure amb les famílies... Bo, que tenia moltes ganes d'escoltar en directe, i gaudir segur, de l'espectacle de la Factoria de sons, en viu i directe, i sobre escenari cobert, i fresquet, i ple de xicalla...



A més, tinc la immensa sort d'estar acompanyat pels meus nebodets Marc i Aiden, i pels seus pares també, Estíbaliz i Jaume. Quina passada poder comprovar les seues reaccions a tot plegat... 
Flipe amb Aiden..., des de la primera a la darrera cançó movent cames i mans i escoltant-nos a tots com diem que serà de festeret...

Però com no posar-se a ballar amb la gràcia que té Aitana amb els xiquets? No ho havera dit mai que resultara tan encisadora com quan canta pels adults. Val que ja ho sembla quan fa a la ràdio pública valenciana els seus programes i parla amb el seu gosset Pinyol i tal... Però és que des del primer moment atreu i concita mirades i atencions, i és capaç de fer-te ballar i cantar per més reticent que estigues... A mi, ja m'ha conquerit amb una frase que, des d'ara, em servirà per treure de polleguera el senyor Enric quan me'l trobe... Val que ells siga Aitana i menge magrana... Però que el senyor Murillo siga el de l'"organillo"... Sublim!!!!

Ara bé.. No m'han sorprés gens els jocs i les maneres. Són els que he viscut jo de menut amb Paco Muñoz. Com d'ampla i bonica ha estat la seua escola, mare! Que ara tots els qui s'hi dediquen a la florent animació infantil li deguen tant a Paco és un fet de reconeixement que cal aplaudir-los mentre, de pas, aplaudim el mestre. Que Aitana i Enric començaren amb l'estimadíssim Drac Màgic, Puff, fet ninotet preciós que he pogut acaronar feliç a la fi de l'espectacle, m'ha disposat ja pels cors i les danses que han seguit, i que han inclòs altres hits de Paco, com ara "El millor" i la gloriosa "Jo menege el ditet". 




Jo esperava, coses meues, veure com resolien la magnificència sonora (inusual en el món infantil actual) de peces pròpies de la Factoria de Sons, com ara "La dansa dels Indis" i, sobretot, "El pirata Malapata". Han sigut del tot convincents! Com dubtar del mestratge d'Enric a estes hores? Ja sé que no li agrada dur res de preenregistrat al seu organillo, al senyor Murillo (ja aneeeeem....), però sí, vaig quedar convençut que fins i tot amb un format reduït al mínim, tan bona música arriba perfectament a un públic entregat...



Perquè si no és estar entregat això de la invasió completa de camp que va perpetrar el respectable... Fins i tot posava en perill la seguretat dels artistes amb tant voler compartir amb ells l'escenari!!!! Si he gaudit, xalat i gojat.., i ha sigut que Aitana s'ha posat a demanar voluntaris per agafar-se i fer trenet que Jaume ha pres a Aiden, com a maquinista de tren experimentat que és l'home, i tirar cap avall...!
Jo, al meu temps, he pres a Marc al braç i cama!, a enfilar les escales i posar-nos a tirar de la màquina d'"El xucu del tren"... Ja et dic, una rememoració del mític "Tren de Carcaixent" munyossià que he agraït de veritat...



Amb la dolçor d'Aitana i l'energia que esmerça en hipnotitzar feliçment la xicalla, i la gràcia que el temps i l'esforç i el bon fer dels Murillo, augure un gran nombre futur d'actuacions de la Factoria de Sons... Resulten ideals per a qualsevol event d'aquests que ara s'estilen on convinga entretenir el públic més difícil. Com m'agradaria que tornara el costum del cant per a xiquets en les nostres festetes de barri...


Si pels somriures infantils, les voltes que fan i l'interés que posen en imitar el ball dels majors és com solen mesurar-se aquestes coses. La golejada factòrica ha estat d'escàndol. Meravellós, xe!

De veure'm Marc tan completament feliç, abraçat al seu nou Cd, esperant que li'l signara Aitana, em queia literalment la bava...




Bo, gallina Picatot, ja t'he conegut i ja sé com fas... Encantat de la coneixença i fins aviat...




Per què serà que som nosaltres sempre els qui tanquem les portes de la paradeta?