.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dissabte, 14 d’abril de 2018

Un homenatge del tot senzill a Paco Muñoz a l'Olleria...




L'Olleria, a dissabte catorze d'abril de 2018.

La cosa està més que clara.
Si t'arriba una nit al whatsapp un missatge de Pep Albinyana i lliges açò, què fas?

"Paco Muñoz diu que s’ha retirat dels escenaris. N’hi ha que vam veure, en aquell darrer concert, com se n’anava cap a les bambolines al ritme de la primavera inesperada del Martí i Pol, entre els aplaudiments incansables i la certesa del retrobament a qualsevol carrer.

I qui diu al carrer diu a la taula, a la cadira del costat o a la de més cap allà. No és gens difícil, això. De fet, passarà el divendres 13 d’abril que ve.

Lluny d’homenatges, protocols i compliments, hem pensat de fer-li un sopar, de convidar-lo i de mostrar-li l’estima com a amics, de tu a tu, i sense pretensions d’acte grandiloqüent ni coreografiat.

La idea: tornar-li tota l’estima que ell ha dut i donat a l’Olleria fent-li companyia. Quan? El divendres 13 d’abril, a les 21.30. On? Al bar Plata, amb un sopar.

No espereu sorpreses, de no ser que les porteu vosaltres".



I si damunt et crida Elvira Boluda dient que cal que vages, que vages amb ella... Estàs en condicions de...? D'abocar-te, faltaria més... I allí que anem, i d'aquella manera perquè entre Paco que no posa subjectes en els missatges escrits i Pepa i jo que comencem a parlar d'una cosa i acabem a l'altra punta del què parlàvem. Em presente en el restaurant hora i mitja abans de l'hora marcada, aparcant de cul que és com pitjor m'agrada aparcar... I m'entere que s'estan a Ca Tarsi fent-se'n una... 




Doncs malgrat que trescar per l'Olleria sempre em confon, allí que em presente. El premi, un granissat de luxe i molt bona companyia, llet merengada casolana amb café... I damunt convida Natzari... He, he, he... Molt agraït.



Quan arribem a la fi al principi de la vetlada, esperant allí on soparem, Paco es troba amb una visita que li fa una il·lusió tremenda, tal i com després ens conta... És Josep Sanbartolomé, qui com ell fou rector. Li guarda una gran estima. En la conversa que es veu...




Jo m'assec amb Pepa i Elvira, ve Vicent, comencem a xarrar de tot, de la boda propera, de la cançoneta aquella infantil alemanya que hui s'ha posat de moda per les xarxes... I jo continue fotografiant. Hui m'ha pegat per treure-li imatges a la meua estimada Pepa...




Una alegria m'és també trobar-me a Ina Martí i a Enric Murillo... Quina gràcia que hagen vingut. Així, de pas, parlem de la propera actuació que faran al mig del preciós no-res que és la Fàbrica de la Llum del Barranc de l'Infern... A que sona molt bé? Doncs ja saps, a caminar des de l'Orxa o Vilallonga el proper 29 d'abril...

I de sobte la sorpresa: que resulta que Ina presenta el disc a Sueca el dia de sant Felip Neri (26 de maig, xe...). Puc faltar jo? Fins i tot Elvira se'n vol vindre. Quan l'escolte, el disc, s'entendrirà més encara...


I res, que anem sopar i en no res se'ns fa l'hora de l'aniversari de la II República Espanyola. Que no paren d'eixir plats i plats d'aquells de bon sucar i tranquil pair. I més plats encara...
Quan arriba la caldereta de peix, uf...  Que encara hi ha qui, per fer la conya, demana més pa. I amb més pa que ens fem...



Entre uns i altres, les converses es fan d'allò més interessant. Quina nit més senzilla i bonica...


I no cregues que hi ha banalitat en les converses. Fora de la tristesa que mostrem Pep Albinyana i jo en analitzar la situació socio-político-cultural del meu poble, la resta és tot un goig espurnejant. En dir-te que se'm mostra una conxorxa espectacular per crear una monarquia a la Vall d'Albaida. Jo, que només crec en les dels Reis d'Orient, quede engrescadíssim i a l'espera de noves i profitoses notícies. Tot siga per la nissaga dels Puigde... Ai no, que...



Un poc després del café...
Espera, deixem que Pep se'l prenga...



Sí, Pepa, sóc molt rebordonyit, jo... He, he, he...



Això, que un poc després del café i les postres, Paco pren la paraula i conta dues o tres anècdotes que, després de les fotos oficials, es convertiran en moltes més, moltes d'elles ovidianes...


En això de captar l'atenció de l'auditori, i en tantes altres coses, Paco és un mestre...


I ans d'anar-se'n encara fem que se'n canten una...




Au, tots preparats per a la foto...



El divertit és quan la foto pren vida i comença a cantar-te el "Serra de Mariola"...






Amb Paco retirat (del Principal de València serà, perquè quan t'encantes...) sé que sovintejaran els homenatges. Aquest, de tan senzill, em resulta preciós de debò... Molt content d'haver pogut assistir-hi, d'haver-ne format part. Gràcies a tots els qui l'heu fet possible... Sé que Paco va tornar a casa ample del tot... 


Si et dic a quina hora vaig arribar jo a casa, ni t'ho creuries...