.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

divendres, 6 d’abril de 2018

Judes torna, i com torna...!






Ontinyent, a divendres sis d'abril de 2018.

No vages a pensar que torna a la pista de ball algun dels qui m'han jurat enemistat eterna i tal... Allà ells amb el Senyor de les Mosques que els domine. Parle del Judes, Judes, el ninot tradicional dels matins de Pasqua Florida de tants pobles castellans i andalusos i sud-americans... No, igual no et sona... A nosaltres només ens frega algun cas concret i puntualíssim pertanyent tradicionalment al bisbat de Conca, com ara Venta del Moro... Jo, en canvi, el tinc molt present cada matí pasqual perquè em ve a la memòria un dels moments més impressionants de la meua infantesa... Imagina'm al poble de mon pare, Fuertescusa, al més profund de les més boniques muntanyes conquenses. Matí de molta llum, la plaça neta i a gom. Un pal enorme plantat allà al mig com si fos el xop del Palomar però sense cop. A dalt de tot hi ha un home fet amb peces de vestir velles, una granota i una camisa, plens de palla, i per cap li han ficat una botija pintada. No sé ni com, solten dues de les cordes que sostenen el tótem i allò cau amb tanta inseguretat com tants anys passa, justament, amb el xop del Palomar... La impressió m'atenalla, però em trobe seguint els xicons que comencen a arrossegar-lo pel poble, el pobre ninot, que va rebent trompades fortes de pals que atien el foc que comença a menjar-se'l. Acaba desfet, de cap, que no en té, al piló de la font de l'entrada del poble... És que és Judes, em comenta mon pare, el qui va traïr Jesús...

I clar, de Judes en trobem a cada lloc, dels festius parle, dels altres també... Uns el pengen del campanar del poble i l'amollen en fer la festa de l'encontre o de commemorar exactament el moment en què creuen que s'escau la Glòria... Altres els pengen de fils, de grues, els cremen amb coets, els passegen... I com que Judes hi ha molts, tants, a cada poble un costum. No és d'extranyar que en algun d'ells s'haja personalitzat el mal en una persona determinada i se la represente físicament en el ninot a maltractar i a destrossar, una manera catàrtica més de fer festa que, al continent americà, es dóna cada Pasqua. La de vegades que s'ha cremat a Mèxic el president Trump...

Mira que ens agrada defenestrar, i més en la festa... Cabres i titotes són el més socorregut i afortunadament la societat sembla conscienciar-se que no és bona pràctica pel que fa al postureig social... Almenys ja no existeixen les corregudes ni bandejaments de galls, no? (no ni na...). Això dels Judes, ja només la mateixa idea, és una autèntica animalada social, i tant que sí...  Però, no són ninots? No fem ninots els valencians amb caracteritzacions ben reconeixibles i després els passem per la graella de la inquisició feta festa purificadora? No fem com a centre-amèrica, en data semblant, i per rebre també la primavera? I és ací on comencen els ets i els uts, i tot el cabàs de contradiccions que la cultura popular —no oblidem que continuadora de societats que eren la nostra però amb valors diferents als nostres—, ens revela com a humans... 

Ara ha descobert el món que al poble sevillà de Corpe fan el Judes. Molts han descobert el Judes mateix.. I aquest cap de setmana passat l'han representat en efígie femenina negra, tot referint la pressumpta assassina confessa d'un xiquet murcià de fa poc. L'han disparat, el ninot, l'han insultat, l'han arrossegat... El ninot era en aquell moment el Judes tradicional o un epítet d'aquella empresonada a la que la població, histeritzada pels mitjans de comunicació i la fortor mateixa del terrible cas, prenia —com a revenja comunal catàrtica— i la linxava impunement? No és això mateix el que es fa amb el Judes? I cada any amb personatges foscos judeïtzats en aquell poble?

La festa mateixa, suposem que l'organització o l'ajuntament del poble, ha estat denunciada davant els tribunals sevillans pel delicte més de moda ara mateix, el d'Odi, on tantes coses caben... 
Veurem quin rastre du la història aquesta. Altre element tradicional que corre perill de desaparéixer, i més actualització que a aquest poble no pot tenir... Veurem què fem!