.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dissabte, 21 d’abril de 2018

"Desperta't, Reconco!" La cançó de la Trobada de Biar!!!!






Biar, a divendres vint d'abril de 2018.

Quan vaig veure'm davant el full en blanc, vaig engolir saliva... Por? No, en absolut, només vertigen. Allò que dius mare on m'acabe de ficar. I això que la feina no ho era tant de complicada... Hores abans m'havia arribat la melodia completa. Ferran Campos havia acomplert la seua part a la perfecció... Poc abans, ens havíem reunit a l'Institut. A Ferran li feia gràcia tornar a aquelles parets on havia passat tantes hores d'estudi; a mi em podia la curiositat. Veurem per on eixim... La reunió durà el que durava l'hora lliure que jo tenia. Ens acompanyava Joan Antoni Cerdà, com a company coordinador entre nosaltres, l'institut, l'organització trobadora, la Coordinadora..., jo que sé quin maldecap, redell!, el pobre... Comentàrem que si amunt i que si avall, però estava clar que la inspiració ja havia visitat Ferran i li havia atorgat alguna idea clara... Alguna? Totes! Que en no res les entonà i poguérem establir un patró per tal que jo començàs a treballar. Poc vaig fer..., primer perquè preferia ser prudent i, després, pel poc temps que vaig tardar en tindre no unes pautes sinó tot el treball musical en perfecte estat de revista!

Aleshores va ser cosa de pegar-li voltes al nano. Vejam... Biar, que siga Biar i agrade a Biar... Mires com és el poble, el que coneixes d'ell, que resulta que penses que és molt i no és res i a l'hora de la veritat, de tant treballar amb la seua gent, del no res en saps ja molt... I sense voler, va començar a pujar-me una mania... La Trobada es fa a Biar, un poble que es troba en una disjuntiva molt interessant... És la Trobada de l'Alcoià i el Comtat, però hi ha tanta gent, entre ells la Generalitat Valenciana en ple, que treu el poble i la vall de l'Alcoià per villenitzar-lo a l'Alt Vinalopó... Aleshores, caldrà dir a les biarudes i els biaruts d'on vindran els qui vindran, no? I això sí que no és fàcil. No és una comarca, que en són dos, i en una d'elles no se sap qui entra i qui ix... Ai las!, tan fàcil com em seria a la Vall d'Albaida que te'n puges a qualsevol alt i els intueixes tots els pobles... Doncs mira, podria fer com a la cançó de la Trobada d'Ontinyent, això d'escriure el nom de les subcomarques, que aquestes sí que tenen una personalitat fortíssima. Començarem per la Vall de Biar i que ningú no s'enfade (que segur que m'ix algú que acaba dient que el Castell de Biar és de Beneixama, com sempre...). La Foia de Castalla, el Perputxent, el Travadell (noms i llocs que des de ben menut em tenen encisat...), i veurem com anem resolent les altres agrupacions... La Serra en majúscules i els rius... Val, ja tenim un fil d'on anar estirant...

L'altra cosa bàsica: el respecte absolut que Biar té per la seua tradició, que el fa tan diferent de tots els altres pobles i que, per això mateix, ha salvat l'intens i feixuc costumari que jo tant disfrute... Les dues claus de l'escut obrin i tanquen el vell Regne de València, que l'obren i tanquen... Si hi ha les claus, on és el pany? El pany no pot ser altre que el mateix Biar... Som pany de la Terra; la meua terra, la nostra terra que diria el tio Paco Muñoz... Doncs bé... Què posem de la tradició? Els Espies? La meravellosa Mahoma? Les bótes i la Foguera dels Dolors? Els Balls del Jesús? Els Moros i Cristians? Aleshores jo estava pegant-li voltes a la melodia de les Parrandes per cobrir una comanda poètica que se m'havia fet relacionada també amb la Trobada, però des de l'Institut... Què? Què? Què...? Doncs que eixe no és el camí... Biar, l'"Apiàrium vell, la mel... Aleshores vaig recordar que en un dels passeigs que faig de tant en tant pel poble, a poqueta vesprada mentre esperes l'inici d'alguna avaluació o cap altra convocatòria d'aquelles, vaig veure, feia vent, com es movia el fullam del Plàtan famós, com si estigueren parlant amb el Castell, vora on jo estava. Com si escoltàs jo també la conversa..., i seria en valencià. I la llengua seria de la mel de Biar... Ja està. I què importa que no siga original allò de la llengua de mel? Ja sé que ho deien també alguns clàssics d'èpoques decadents (i em ve al cap Constantí Llombart...), millor: hi haurà autoritas, precedents que recolzen la idea literàriament, i amén...

El tema del Reconco (el cim més alçat del terme, i perllongació final de la Mare Mariola) va vindre sol... I no em vaig equivocar. Quan Joan Antoni va llegir la lletra final, em digué feliç que li agradava. Vaig fer una prova "privada". Li la vaig enviar a una amiga-familiar, Teresa Pont, perquè com a biaruda, biaruda que és i que es sent, em diguera..., i em va dir que avant; ai el seu Reconco... Per això vaig voler que en la presentació meua de la cançó, la que encapçala aquest text, hi hagués una imatge exacta del Reconco, la que des de sa casa es veu i que tan amablement em va facilitar... I encara un últim experiment... Quan els xiquets i les xiquetes de l'escola de Biar pujaren a l'Institut a enregistrar la cançó, vaig cridar un exalumne, Agustín (els qui saben qui és sabran perfectament de la seua dèria, bogeria absoluta i beneïda, pel seu poble)... Quan vaig veure'l emocionar-se, vaig tindre ja dins de mi la seguretat completa. Tot anirà bé...

I res, podria extendre'm i extendre'm per a no dir massa més, i igual la mel es feia fel en alguns aspectes, però no cal... Intentaré penjar per ací la melodia, que no sé si em deixarà fer-ho aquest programari... I quan tinga el vídeo amb que s'ha presentat al públic el treball, una obra que m'agrada molt de l'alumne Joanjo Pérez Albero, te la passe desseguida. No depén de nosaltres que dependrà de l'organització de la Trobada i de la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat... 

No, no m'ha deixat. Mecatxis...