.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dimecres, 21 de març de 2018

La Fira d'Ontinyent fa demà 600 anys...!!!!




Ontinyent, a vint-i-u de març de 2018. Dimecres de Passió.


Fa uns quants anys, vaig ser convocat per participar en un programa de Canal 9 que es deia "El poble del costat". Ni més ni menys, em tocava un dels papers més divertits de la pantomima, el de "Savi" representant d'Ontinyent. Recorde mooooolt de temps de gravació per a que després eixira el què els va donar la gana als responsables d'allò... Asseguts a Albaida, quan ens preguntaren per les desavinences entre la vila Marquesal i la vila Reial, la "sàvia" albaidina, ni més ni menys que Maria Josep Garcia, em mirà fixament i ens riguérem... Ara? Res...!, però si voleu que ens posem històrics i parlem de la "Guerra de les Fires"... Ni cas ens feren... I això que en aquell moment els ontinyentins vàrem arribar a pegar foc a Benissoda per tocar el testet al marqués, que amb les coses del menjar no s'hi juga...
Ai les Fires... Si m'ha tocat parlar i escriure sobre aquest tema que tant en complau. I més de la d'Ontinyent, que em se de dalt a baix per més que ja no la visite com caldria... Si vaig començar a estudiar-la va ser, justament, per les seues relacions amb la que tinc com a meua festa major, la de Cocentaina... Que per cert, si és fira de Tots Sants i no de Sant Miquel és, justament, per conflictes amb la Fira d'Ontinyent...




I va i resulta que, com qui no vol la cosa, la Fira ontinyentina acompleix demà, el dia 22 de març, 600 anys! Sis segles d'anar i tornar, de sort i dissort, des que el rei n'Alfons el Magnànim la concedí. La fira gran, la del tercer dilluns de novembre i el cap de setmana anterior (no confonguem-la ara amb l'altra fira ontinyentina, immediata, de la Puríssima Concepció...). Les Fires com a estratègia reial per consolidar el seu poder i el comerç al regne, apuntalant i afavorint el trànsit de persones i mercaderies tardorals pel vell camí de Sexona... Xàtiva, Albaida, Cocentaina, Alcoi, Alacant... I Ontinyent, potent militarment i política, però allunyat del camí reial principal. La d'històries i aventures que va generar. La de cultura popular que duia unida en caure-li al damunt la festa dels folls que eren els Quintos... La "Coca de Fira" que ens ha quedat encara com a ítem gastronòmic local...

D'entre els meus escrits firers, vull passar-te hui com homenatge al sisé centenari de la Fira que recorde amb tanta estima de quan xicotet, la que es muntava al Barranquet, la meua, un de ben curiós.
Vaig publicar-lo en la revista "Almaig, estudis i documents", de l'associació ontinyentina La Nostra Terra, en la seua edició XVI corresponent a l'any 2000. Parla d'aquella "Guerra de les Fires" entre Ontinyent i Albaida. I parla del protocol interessantíssim que s'establí per a fer les paus ostentosament... Si lliges, al·lucinaràs amb com succeí la visita del Marqués d'Albaida a Ontinyent, que més lluïda i atenta no podia ser, i suposem que també falsa... I la visita dels representants ontinyentins a Albaida.... D'ací el títol que li vaig posar... 

Felicitats, estimada Fira...