.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dimarts, 27 de març de 2018

Els retrats de Juanjo Alcaide als personatges de la Soledat: El Macip de la Soledat.



Ontinyent, a vint-i set de març de 2018. Dimarts Sant.

Aquest que veieu ací, barbut per exigències d'una obra de teatre i ullcansat després d'una sessió d'avaluacions realment salvatge, és l'actual Macip de la Soledat d'Ontinyent, l'únic que ha hagut des de la recuperació de la Confraria i del mateix càrrec: jo mateix.

Juanjo ho tenia clar. Calia centrar l'atenció en la meua matraca de quatre braços, la que utilitze en la Nit dels Panderos, fóra impossible d'usar en cap de les dues altres processons en què participe, la del Silenci i la del Sant Soterrament. En la primera ja tinc prou duent la maça de carrasca i la matraca de mà. En la segona, si no fos per la gran torxa que duc i que em sosté, no sé com acabaria tant d'anar amunt i avall mirant pels portadors de la Mare de Déu, i clar, repartir caramels.

Dins aquest cicle fotogràfic, és l'únic "personatge" que no ho és. El de Macip és un càrrec orgànic de la Confraria. Mira com el definia en el llibret que vaig escriure per a la xicalla confrare...: "És un treballador de la Confraria que fa qualsevol feina que li demane el Clavari, el Prior, el Síndic o el Majordom. Ho té tot preparat per a les processons i s'encarrega també d'atendre el servei de la imatge de la Mare de Déu, que tinga prou ciris, que tot estiga al seu lloc... També sabem com anava vestit, amb una cota, un capiró i un barret tot blau. Cada quatre anys, la Confraria renovava els vestits de l'Andador i del Macip". 

D'on traiérem el càrrec actual? Justament dels Estatuts de la primera Confraria de la Soledat, la de 1610. Un dels textos d'aquest preciós escrit, conservat a l'Arxiu d'Ontinyent i a l'Arxiu del Regne a València, el punt 21é, el que parla de la roba, és el text que he triat per acompanyar la fotografia... És per això que un dia, el Dijous Sant, em veureu amb la caputxa tirada —diuen que faig molta por— fent callar a la gent que es dedica a xarrar en el Silenci, avisant quan hi ha un dels moltíssims cables que l'excel·lentíssim ajuntament telefònic i hidroelèctric d'Ontinyent encara no ha tingut a bé alçar  per tal que els meus esforçats germans confrares baixen la figura processional i la tornen a pujar en un joc extraordinari d'inconvenients forçades, pobretes i pobrets meus... Em veureu ajudar els qui duen i cremen l'encens, solventar qualsevol cosa que puga dir-me el Clavari (que mai no s'està quiet....) i avisar amb la matraca de mà als qui van davant que la imatge mou o s'atura.
En la Processó del Sant Soterrament, pots arribar a veure'm fer de tot...

És curiós el meu vestit, tot blau, el color marià per excel·lència, en contrast amb el de la Confraria, negre de dol rigorós. El seu és molt recent, de 1999. El meu és tan vell com el de l'altre càrrec orgànic, el de l'Andador, que durà el cos blanc per diferenciar-se de mi i desfila al davant de tot, donant pas a la processó...

I per a què vull el martell? És responsabilitat meua fer els tres colps a la Porta de les Dones de l'església de l'Assumpció (amb el plàcet del Germà Major de la meua confraria i el del President de la del Crist de l'Expiració) per donar inici a la desfilada de Dijous Sant. 

El millor del càrrec ho deia fa ben poc... No només ajudar els meus confrares i confraresses (Macip - macipatge - patge), sinó que cada vegada que em gire en les desfilades, em trobe fit a fit amb els ulls de la Soledat...

Espere haver respost amb aquesta explicació la pregunta de les amigues Pepa i Elvira del perquè dels meus perquès... Ben orgullós estic del meu càrrec...