.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

Conjur per encendre fogueres de Sant Joan

Conjur per encendre fogueres de Sant Joan

dissabte, 17 de febrer de 2018

Retrobament preciós...






Ontinyent, a dissabte dèsset de febrer de 2018.

Era una vesprada d'aquelles divines. 
Em trobava a un dels llocs on sempre havia volgut estar, a Uviéu, a la muntanya del Naranco abocat a l'arcada de l'església preromànica de Santa Maria, tot ullant la de Samiguel de Lliño. La glòria... I de sobte algú des de baix que em crida... Sergi! Desperte, em gire, qui m'acompanyava, des de la vora, també al·lucina... Qui pot conéixer-me a les astúries?

Mire bé, i em trobe Juan Luis alçant el braç, migcorrent i cridant-me... Serà possible!? I quina alegria vaig tindre... Vam contar-nos-ho tot durant una hora llarga mentre les nostres parelles flipaven amb nosaltres o clarament s'avorrient, he, he... Va ser l'última vegada que vaig veure'l.

A Pedro, la darrera va ser molt més complicada... Mai no he sabut de putada més gran que cap inspector d'Educació i Conselleria del ram puguera fer a professional i humà. Va ser llavors quan se'm van obrir els ulls, si és que els tenia tancats, per comprovar que tot és mentida, que el poder fa el què vol quan vol i amb qui vol sense pagar-ne conseqüències. Que l'organització sociolaboral és una absurda mentida i que només que som números i víctimes. Hui l'he vist feliç. Ha deixat l'ensenyament i part de les culpes la tenen encara els polítics valencianets miops, que no me'l solten. Ara es dedica a fer bé.

Han passat anys, molts anys, però hui, a una braseria de Sax, ens hem ajuntat un bon trio: els meus dos directors de la "presó" i un servidor, el seu cap d'estudis... Com si no hagués passat el temps, més que per la barba canosa de Juanlu... Pedro, que ha sigut iaio, no ha canviat gaire... M'encisen les històries que conta, com defén la seua postura al·lucinant davant la vida... Juanlu, que d'aquestes coses no en sabia massa, bocabadava. Jo me'ls mirava... Com si no hagués passat el temps. Les hores s'han esgolat... 

Espere que el "mantindrem el contacte", "cal repetir-ho" i tots aquests tipus de plàcems no caiguen en oblits dels nostres... Jo no en tinc la voluntat. Estant Juanlu fent classes a Ibi i ara que Pedro ha donat senyals de vida, i quina vida!, tinc molt que aprendre d'ells.

Saps que sempre m'estic queixant del passat, però hi ha persones en ell lluminoses que m'estimaria tant que m'acompanyaren en el caminar quotidià...