.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

.

.

dijous, 1 de febrer de 2018

La Vella Quaresma 2018



Ontinyent, a 1 de febrer de 2018. Dijous de Comares.


En tants anys com duc dibuixant la Vella Quaresma i fent-li versets, no m'havia passat que em costara tant i tant de preparar. És cosa de la tendinitis aquesta que em torça qualsevol intenció de fer... Però no passa res... Arribat és el Dijous de Comares, el darrer abans de Carnestoltes, i ja és moment de deixar passar l'amiga Quaresma per tal que tinga temps de poder rodar pel món abans d'enfrontar-se al senyor Carnal... Gràcies de bestreta a totes i tots aquells que l'escampareu, literalment, pel planeta sencer... Si sabéreu d'on ens arriben fotografies d'amics pintant-la, arrencant-li peuets o cremant-la...

Fa dos anys vaig fer una Vella molt pasqual i ontinyentina. L'any passat em va eixir una Quaresma molt divertida, amb tanta verdura com va voler fer-se un selfie amb ella, tan moderna. Enguany, però, desitjava tornar a la seua arrel. M'abellia fer una Vella Quaresma clàssica, de cara i amb elements propis que, més o menys, foren reconeixibles, però que no estigueren ja en ús... La clau me la va donar, en el mes d'agost, la magnífica exposició que el grup Sagueta Nova de Biar va organitzar sobre els guardapeus valencians en la nostra tradició vestidora. 






Vaig quedar enlluernat amb tanta boniquesa indumentàrica... Llavors vaig tenir clara la història. Usaria d'aquelles robes de muntanya, amb mantellina al cap (entre mantó i rebosillo) que vindria enguany la Vella...




El tema de la bóta de sardines em ve del mateix Biar, si vaig disfrutar en la Festa i la Foguera dels Dolors! Veure tants xiquets llençant botes carrer Romero avall no es veu tots els dies, no... Una festa per acabar amb la mateixa Quaresma quan aquesta ja està que no saps com manté l'alé amb tanta primavera com l'envolta... Les botes de sardines que la gent senzilla menjava durant tot el temps de dejuni i que acabaven trontollant escales avall en una mena d'aquelarre catàrtic públic que acabava rematat simbòlicament, i física, en la grandíssima foguera... El trobar-me a la Fireta de santa Llúcia d'Alfafara la bóta plena de peixos apretadets que un salaurer de Bocairent hi exposava, em va animar. Que s'està perdent la història de les sardines en bóta i les noves generacions ja no saben ni què és això... 





Així que la Vella es presenta ben vestida i amagant les graelles per presentar-nos la bóta sardinera... I Els peuets? Ai els peuets enguany... Són d'allò més simbòlics, xe... Una sabata d'aquelles historiades i amb borla grossa, de les de fallera, és la primera que trobareu per l'esquerra. La segona és, obligatòriament, una de les ratetes, ratetes, que ixen del forat quan el Nostre Senyor ha ressuscitat, que diu la cançoneta que cantem a Ontinyent justament quan anem a cremar les Quaresmes... 

La tercera, jo volia una bota d'aquelles de les festes morocristianes, i m'ha acabat eixint la d'un dels palafreners del Rei Pàixero de Biar, que també podria usar qualsevol comparsa cristiana, clar... La que ve a continuació és molt especial: una espardenya de les que les biarudes usaven per tradició, d'espart, amb un llacet, i una manera de nyugar-les a través d'uns ferrets d'allò més interessant, no vaig a posar tots els anys el mateix...!

El calcetí de sempre, tan repetit (veus el què et dic?) es segueix amb una espardenya d'aquelles que porten llums led al voltant de la sola..., el toc de modernitat... I a la fi, altra espardenya de pelutx.. Aquesta vegada, però, té una forma molt precisa i és un homenatge també. Es tracta del cap de l'estimat Drac de la "Llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa" de Banyeres de Mariola. Que, per si no ho sabeu vos ho dic, enguany és any de Llegenda i ja s'apropa "La Nit del Draaaaaac!".

Els versets, sorprenentment, van eixir-me d'una tirada... No sé com ho vaig fer que, en un quart d'hora, els tenia enllestits... I t'assegure que no m'havia passat mai, això...



En temps vell, quan la Quaresma arribava pel febrer,
derrotava el Carnestoltes i imposava el seu quefer.
Amagava les graelles: “_S’ha acabat l’anar torrant
botifarra i llonganissa, ara toca anar variant,
per la força, la dieta. Visca el verd i visca el peix!
Nyas la bóta de sardines, que t’aporten molt poc greix!”
Per això aquest calendari els veïns varen pensar
per saber quantes setmanes els faltaven per torrar
embotits quan, per la Pasqua, amb el goig primaveral,
s’acabava tot dejuni fent una festa com cal:
menjant l’ou, tastant la mona, fent panderos i cantant
catatxúmbales tarares, i milotxes envolant.
Si voldràs, pinta la Vella, i retalla-la en poder,
l’enganxes a la finestra el Dimecres del Cendrer,
i el divendres a la classe, o el dissabte allí on tu vius,
li talles una poteta i, a la fi, veuràs com rius,
que hauran vingut les vacances o estarem en temps pasqüer.
Aquesta Vella Quaresma, crema-la en un bon foguer!




I res, ací la tens perquè la pugues gaudir. Intenta, per favor, fer-la gaudir als altres, fer-la córrer...

Gràcies, com sempre, a la meua Confraria de la Soledat d'Ontinyent per la fidelitat que tenen a aquest projecte que ja s'allarga alguns lustres... I també moltes gràcies a l'amic Joan Antoni Cerdà per les remarques d'estil i contingut pel que fa a la roba, les joies (sí, enguany ve enjoiada, ben mudada) i l'espardenya aquella ditxosa...

Vinga, Vella Quaresma, que tingues molta sort....