.


.

.

.

.

.

.

diumenge, 11 de febrer de 2018

Cartells de Carnestoltes. De preciositats, plagis, còpies i CENSURA!





Ontinyent, a 11 de febrer de 2018. Diumenge de Carnestoltes.

Acabe d'enllestir al meu blog "Carrer Cartelleria" tota l'estesa de cartells del Carnestoltes que he pogut anar pillant d'ací i d'allà. No es cosa de broma que pugen als 227 en total..., que s'apropen molt a la quantitat de cartells recollits durant tot l'any 2010. Al pas que anem, ara que arriba el torn de la Setmana Santa, enguany arribarem de nou a xifres de rècord. I això que m'he proposat retallar el màxim possible d'entrades. Per una cosa o una altra, trobe que les xifres del Carnestoltes han estat massa altres, perquè la qualitat, realment, no s'hi correspon. Si fas una visita conscient, trobaràs tanta i tanta múrria que ha acabat ací per raons no artístiques, com ara per la importancia de la festa, sobretot a nivell etnològic... Perquè d'obres d'art hi ha, és clar. I alguns d'aquests cartells passaran segur a ser històrics a nivell local de tan bons com han resultat... Tu mateix, ves mirant i destriant...

Jo, he arribat a un seguit de conclusions. He quedat fart del tòpic de la mascareta recurrent... Trobe a faltar originalitat entre massa banalitat colorista. Pequem de falta d'originalitat... Fins i tot s'han donat casos de còpia exacta, i en pobles que no estan ni a trenta quilòmetres! He decidit que casos d'aquests, en identificar-los, deixaran de formar part de la col·lecció i, a més, els xarraré, per vergonya pública d'autors o organitzadors, per aquestes xarxes socials... És el cas, per exemple, dels ajuntaments d'Ibi i de Sant Vicent del Raspeig...




Si hi ha plagi, o ús indiscriminat d'obre amb drets o de reproducció lliure, solen passar desapercebudes entre tanta cartelleria existent. Ves a veure quan i on coincidiran el logo usat enguany pel Carnestoltes mexicà de Veracruz i el català de Palau-solità i Plegamans... On? A "Carrer Cartelleria", que per coses d'aquestes és titlat d'útil per moltes comissions festives i jurats de premis cartellístics, i al temps odiat per autors malfaeners, repetitius o gens disimuladors...





Que cal tenir molta afició, o molta vista, i memòria, per trobar plagis, autoplagis, versions... Habitualment, si ja sospites d'algun autor, és més facil trobar els reaprofitaments o les versions pròpies. Aquells "autoplagis" totalment lícits (Home, si tens una bona idea, perquè no reaprofitar-la..., i més si et queden cartell d'aquells bons, bons), però que et fan pensar..., sobretot quan sempre els trobes entre els mateixos autors, i més si aquests mateixos es troben en el copet de l'ensalada dels "grans autors".

Au, d'un mateix cavall, quatre versions... Excel·lents cartells, però, era precís...









I si no, recorda la història aquesta que et contava l'altre dia:




Fins i tot s'ha donat algun cas curiós, com ara el de Mataró, on s'ha volgut versionar, disfressar, el cartell de la passada edició de la seua Festa Major, el de Les Santes, de Raül Roncero, i que no suposa cap plagi, sinó un joc conscient, curiós i irreverent fet per Cesc Cruzate...











El summum "plagiari" d'enguany el representa Màlaga capital. Ha estat l'únic cas de plagi flagrant. L'autor del cartell malacità va presentar un cartell preciós, simbòlic, que va ser escampat arreu en ser presentat, per l'Ajuntament i per la "Fundación Ciudadana del Carnaval de Málaga". Ai el món globalitzat... Que desseguida un fotògraf italià, Marco Secchi, va quedar-se estorat en veure que el bufó que s'abraçava a la bicentenària "Farola" de Màlaga era una màscara que ell mateix havia fotografiat a Venècia el 2013...


L'autor del cartell, Curro Claros, ja havia advertit que es tractava d'un "collage" i que havia trobat la imatge per internet, que els autors autors actuals solen treballar així, sobre fotografies. I és cert, habitualment sobre fotografies que tenen drets i sense respectar-los, afig jo... L'italià, segons el periòdic digital Sur, i amb bona cosa de gràcia, va posar-se en contacte amb els responsables i va dir-los "Se dice que ‘el plagio es la mejor forma de adulación’... lectura interesante... no estoy seguro de lo que dirán los abogados de @GettyImages". No van trobar llavors més solució que repetir un cartell que, per cert, no comporta cap premi ni ix de cap concurs... És una proposta de l'organització a un autor més o menys reconegut que acaba cedint l'obra...

Curro Claros, i això és gràcia de la bona, va repetir el cartell. El Déu Momo que segueix abraçant el fanal, és ell mateix", un autorretrat vestit amb robes pròpies de la festa de Màlaga, i en record de tota la circumstància aquesta, du unes medalles amb els símbols de dues conegudes xarxes socials. Quin art, xe!





Quines històries, veritat?

Si jo mateix volguera fer-te una tria d'allò que més m'ha agradat d'un enguany difícil, no podria deixar de referir-te aquests cartells. Tens al blog totes les referències de l'autoria. Si punxes a sota de cadascuna d'aquestes preciositats, hi accediràs immediatament... Sí, que m'agrada currar-me les coses, malgrat aquesta tendinitis que acabarà torcent-me...





























I acabe...

Tots els anys s'hi donen uns quants casos de prohibicions i censures de cartells de la festa que simbolitza i significa la Llibertat. És cosa corrent això... La Llibertat, quan s'expressa, sol ser ferrenya i punyent. I clar, a veure qui és l'organitzador valent que s'atreveix a donar la cara... I si eixe organitzador és un ajuntament, que el déu Momo ens guarde a tots, que es poden perdre un grapat de vots... La pulcritud moral que sembla assegurar el centralisme polític... Jo sempre em pregunte per què es perden. No poden pensar que igual els poden guanyar per l'altre costat?

Enguany hi ha dos considerats com a summament "escandalosos". El primer és el de Tàrrega... Justament el que he usat per encapçalar aquest escrit que ja va allargant-se, i que ara et repetisc...




No sentà massa bé que una senyora monja vestida a l'antiga posara les seues mans formant el símbol vaginal històric feminista per usar-lo com altaveu de les seues paraules. No oblidem que parlem del Carnestoltes, xe, la màxima mostra de la disfuncionalitat social que serveix com a vàlvula d'escapament dels problemes col·lectius una vegada a l'any... Doncs aquesta gent de l'Associació Agrat que enguany muntava el Carnestoltes tarreguenc va optar per buscar una nova religió, el Clitorisme, per "recuperar la fe"... Clar, s'acompanyava d'actes dels de sempre, però adobats amb noms nous i provocatius... Ur-GENT fornicar, Orgia de Verges, Crucifixió de la Reina, l'Últim Sopar, Rua Penegrina i Processó de les Santes Cotxines... Un gra massa pels responsables municipals que ja se les van tindre (ho conta tot el diari Segre) amb aquesta entitat fa uns anys... Solució? Fora els 13.400 euros per a la Festa i aplicació del propi article 155: assumpció de la festa pel consistori i sant s'acabó.
Això sí, encara hui s'hi pot trobar aquest cartell i la informació si busqueu a la web de l'Ajuntament de Tàrrega... Quan les coses es fan a la babalà i a la força...




El cas que més han esbombat els mitjans de comunicació espànyics, ha estat, però, el de Terrassa... L'Associació Mascarada ha acabat tapant allò que no li agradava al món feminista ni al món polític... Una dona nua, Catalunya, amb els punts de conflicte sexual tapats per l'article 155 de la sacrosanta Constitueixon... Tres mans, tres partits polítics, tapen les que consideren "vergonyes". PP, PSOE i el victoriós CIUDADANOS... Una al·legoria interessant de Xavi Suárez, titulada molt oportunament "155 ombres". La dona es defensa del grapejament assenyalant-lo i fent un gest obscé..

Doncs bé... De dretes i d'esquerres, la quantitat d'hòsties que ha rebut l'obra l'han acabada tapant... (ací l'explicació, ací una hòstia, ací una altra hòstia... Fins i tot una ministra del PP ha dit la seua...).
Tu mateix podràs dir la teua, que ja ets majoret i llegit...





Jo, em quede contemplant i recontemplant aquest cartell. Feia molt de temps que no veia una obra d'art que em corprenguera tant... El trobe magnífic... Au, que acabes de passar un bon Carnestoltes. Jo, vaig a recuperar-me escrivint els exàmens amb què em toca fer passar una Quaresma els meus estimats alumnes aquesta setmana...