.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dimecres, 17 de gener de 2018

I de nou el rostre il·luminat del sant Antoni de Bocairent...




Ontinyent, a dimecres dèsset de gener de 2018. Sant Antoni Abat.

Diu el llegendari que, a les cinc de la vesprada de cada diada de sant Antoni del Porquet, aquell que a les velles fa carasses i a les joves fa l'ullet, queda estorat i l'ha d'arrugar l'home per protegir-se la mirada en trobar-se el sol com entra i li pega de ple per un forat practicat en la paret d'enfront a la de l'altar en la seua ermita de Bocairent.

Allò era en el temps en què la gent s'agradava d'aquells fenòmens de convenciment miraculós de la pròpia creença i tal. Duc anys explicant-ho i ja em cansa. Així que, novament, millor viure que recontar, i em plante amb bones companyies en l'ermita on, a manca de retaule medieval, que es conserva a la vora del sant actual en una foto del senyó Beneyto, hi ha el santet polidimensional d'ara. A les cinc en punt, rajola correctora amunt, rajola convenientment posada avall... I l'ermita plena, i sempre els mateixos comentaris, i tant... 

Signe és precís, exacte, falòrnia avall o amunt, del pas inexorable d'aquest temps que ens fa mentir que a les cinc per sant Antoni fa sol, dita castellana adaptada quan, realment, l'hora en què vivim té més de polític que no de ciència, i sempre regulació vital. Per això, vull pensar que, tal i com assevera el costumari nostrat, el que hem avançat fins a hui des del soltici és, exactament, un pas de Dimoni...



Siga com vulla, tot continua igual...


I no esperem més canvis que la gent que puja i baixa, que descobreix, que se n'admira, que recorda...


 Jo sí que he trobat enguany el templet preciós més desballestat. Amb les pintures com si haveren estat afectades d'humitats esborradores... Del sant Blai que ens beneeix junt al sant Antoni de Pàdua i Lisboa, ja poc queda de reconstruïble...

I la pols del temps, que se'ns acumula i deixa veure en tota la seua plenitud el raig de sol que la congregació aplaudeix...




Llum antonal

A biaix, de vesprada, va fent boixets el temps.
Du Xaloc nuvolada, arrier de la neu...,
i ací, sota les voltes, no ens arriba el daurat
de ventalles solades, de l’hivern ponental.
Sols un llamp de breu aura es navega en la pols
de foscor resclosida i mural humitós
pels molts anys com recorquen tot el nat i passat.

A les cinc, que és bona hora pel passeig general
que caliu dona als ossos i a l’esperit pastat,
el vell de barbes blanques que s’hi està al frontaltar
es somriu com cap altre dels tants dies gastats
en sentir-se a la cara el reflex desitjat
d’aquest sol que ens viatja i que el té enlluernat
com la idea que acora, com pensament aital
que t’acotxa i t’eleva durant sols un esguard.

I llavors, la gentada que s’hi asseu al davant
per tustar tal miracle, per poder-se admirar
d’aquests jocs de llumetes, fa ovació adeleral
no sé si al capvespre..., si és al sol..., o bé al sant...


Sergi Gómez i Soler
Ermita de Sant Antoni Abat de Bocairent.
Vesprada del sant del porquet de 2017.