.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

divendres, 5 de gener de 2018

I anàrem a entrevistar a Paco Muñoz...








Ontinyent, a divendres 5 de gener de 2017. Arribada dels Reis de l'Orient.

Les malalties tenen això, i "mera" que van passant-me com les borrasques que no deixen cap saó..., que en deixar-te forces per només allò precís, poden acabar aplaçant per a moments més especials les coses que volies fer o dir, en recuperar-les. Bona cara al mal temps! A la fi conte hui, aniversari de Paco, la cosa de l'entrevista de fa tres dies... Servisca, doncs, allò bo que diga del personatge, que mai no podria ser dolent, a tall d'homenatge...

Doncs res, que el proper dissabte, per a goig nostre i de tantíssima gent, el senyor Paco Muñoz afegirà Cocentaina als llocs selectes on està fent aquesta rara gira... I novament no serà gràcies als promotors polítics culturals locals que hi acudirà, sinó a la societat civil organitzada: tancarà els 50 anys de la creació de Teló Teatre. 
A Cocentaina se l'estimen al Paco que és cosa de no dir. Milagro "la Ministra", locutora històrica de Ràdio Cocentaina, sempre diu que totes les setmanes radien el "Romanç del Penyal" a petició popular, com exemple de l'estima que se li té... Teló Teatre i Paco Muñoz es troben molt implicats i han estat moltes les ocasions en què s'han demostrat l'estima mútua, fins i tot en alguna he aparegut jo pel mig... I ara, per tal d'anunciar la novella visita munyossiana, que de ben segur omplirà El Teular el proper dia 13, Milagro va voler entrevistar Paco, per apropar-lo més a la seua gent...


I res, allò del pensat i fet, que em crida i em demana que la porte a Real. I a mi que és dir-me d'anar a vore a Pepa i a Paco i ja se'm fa tard, poc que em va costar, per més que llavors ja em sentia jo... Sort que no estava encara prou mal com per no tastar l'arròs al forn solemne amb què ens va rebre l'homenot. 

Jo em reia cap endins de veure Milagro admirada allà per la Vall dels Alcalans, que no sospitava ni que existia..., que nosaltres, ens treus de la muntanya i ja no sabem aclarir-nos. I flipada per les cases i les qualitats arquitectòniques que queden al carrer Major realenc, quan entrà a ca Paco, allò ja va ser... 

Abans d'enregistrar l'entrevista, jo ja anava fent fotos, de sobretaula diríem. Pepa, sempre amb presses, amunt i avall, i Paco assegut al seu silló després que, com correspon,  li cantara jo l'himne que sempre li cante quan l'aparell aquell me'l puja i me'l baixa... Tot un riure, un xerrar de tantes coses boniques... Jo em partia, perquè crec que Paco va aprendre de Milagro més de la meua família que en els anys que em coneix (no cal recordar que "la Ministra" és, per part de mare "Carrasca"...). Va ser tot d'allò més tendre.


Si no passa res, serà el dimecres proper que s'emetrà l'entrevista. Ja faré per que pugues escoltar-la... Com és precís, es recorren tòpics i es passegen recances. Però Milagro sap preguntar i Paco és un mestre en la resposta, i t'assegure que també en la generació de titulars... Jo només feia, un poc abeltit, que mirar-me'ls satisfet. Tant de bo isca tot bé a Cocentaina el dissabte, perquè hi haurà tanta estima concentrada, tanta cosa bonica allí, que eixirem, els qui tindrem la sort de gaudir de l'espectacle, amb uns moments preciosos que guardar en aquell racó de cor o de memòria on van a parar les coses millors...

Hui Paco fa setanta-nou anys. Jo em vaig afanyar a felicitar-lo anit mateix. Fa molt de temps em vaig proposar de, pel que per mi fos possible, fos ben feliç l'home... Fins el dissabte al poble dels socarrats, vora la serra més bonica del món...