.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

dissabte, 20 de gener de 2018

Abans del concert de Paco Muñoz a l'Alcúdia...




Ontinyent, a dissabte vint de gener de 2018.

Crec haver aparcat d'aquella manera, i resulta que no. Tot està bé, excepte el braç que ha estat a punt d'impedir que vinguera a l'Alcúdia. No he xafat mai el Centre de Cultura i tinc curiositat per veure les pintures de Manuel Boix. Segur que Paco té alguna anècdota bonica que contar-me...

Arribe. Molt prompte perquè mai no se sap ni es pot saber... I quan arribe, ja em trobe els músics sobre l'escenari. Vaig saludant-los amb la mà que no és, i desitjant-los un bon any de manera certament irònica, que a l'hora de sopar, quan el senyor Rentero entone el "me cago en el arbolito", tots l'acompanyem...

Jo, com puc, vaig enfocant i disparant. M'ixen coses que m'agraden...


Entre llums i ombres, m'agrade d'anar jugant...


 Tot al muntonet, aquest teatret ambulant, de tan efímer, no té temps per a l'ordre...


Hui m'ha pegat per un seguit de detalls d'aquells que vas trobant-te de la manera més inesperada...


I això, que vaig trobant pensades i passades...


Ves, qui m'havia de dir a mi que disfrutaria tant amb aquest joc...


I les persones retratades, a més d'amables, són tan grans...


Per això crec tenir tanta i tanta sort de poder-los retratar...


Ara en poder, aniré passant-los tot el material que d'ells he anat trenant als assaigs, als concerts...


És la seua una feina realment admirable, cansada, assedegada...


Em proposen aquesta foto. Quina beguda és de cadascuna de les xiques del cor?, de les Àngels d'Apa...


El senyor director. M'agrada molt aquesta imatge d'Enric Murillo...


I sí, són tres àngels..., diablescos?


Això, el director a dirigir...


I a tocar ensems...


Ahir vaig quedar convençut, per més que ja ho estava, que l'Apa és gran, molt gran...




Veus?, els detalls em perden, i les manietes aqueixes tan boniques...



Poques fotos tinc en acció d'Ina i Enric... Aquesta m'agrada també...


I de sobte, fa la seua aparició el patriarca sant Antoni (pel bastó ho dic)...


Mentre l'Apa assaja, Ricard comença a parar taula a Paco...


El "Cantaor emmascarat" ataca de nou... Estic encisat amb aquest home. No hi ha com ell...! Ai Teresa el què et vas perdre.


I aquesta foto dels micros per algú que no canta... Però que disfruta com cap altre... He, he, he...


I entre abraços i besos...

I converses calmades...


Va arribant el moment de deixar descansar l'instrumental, ja escalfat per a la partida...


Que van arribant els amics de Paco. El primer, per a la meua estupefacció, sant Manuel Boix en persona... A punt vaig estar de genollar-me i besar-li la mà... Un dels meus veritables herois!
No em vaig atrevir ni a dir pruna...






I desseguida a sopar...


Jo vaig demanar-me una llonganissa alcudiana. I no cal que fem acudits sobre el tema, val?
Ah, i ben bona que estava...


Els senyors Robles i Rentero es van enfrontar a un "xivito", que ausades món!


Els senyors Murillo encara estan esperant que els treguen el plat...


Coquetes d'arrop, els postres del senyor Ricard... Que per cert, em convidà a sopar. I jo ben agraït!


I ja estem al teatre, i a Pepa que li plouen les peticions de fotografies. He, he, he...


Au, tothom al lloc i ben sopats, excepte el senyor home, que estem esperant que isca, que només s'ha pres, com és el seu costum, un café amb llet abans de cantar...


Comencem...