.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

diumenge, 21 de gener de 2018

A la Fireta santantònica de Muro, i amb tren...



Muro de l'Alcoi, a dissabte vint de gener de 2018.

Sí, eixe que veus conduint la locomotora en miniatura és el meu cosí Jaume, no et fallen els ulls. 
És un dels meus herois. 
Només per veure'l conduir la rèplica de juguet del Tren dels Anglesos, i justament en la setmana del 125 aniversari és que he baixat a Muro.

Comptant que demà baixe a la més gran de les fires aquestes, hui poc he atés les parades, poc...



I això que m'agrada passejar per la més caòtica urbanísticament de les nostres viles! 
He baixat enjorn, atenent que no sabia on havien muntat la paradeta la gent de l'Associació del Tren Alcoi-Gandia, que enguany sembla que la informació la comptagotaven. I he fet bé, perquè he aparcat a la primera i, una vegada superada la primera tanda de paradetes, les sobreres, he tret la càmera i he pogut treure alguna cosa de tot el què allí s'oferia a la vista...


La Fireta de sant Antoni de Muro m'és difícil sempre. La programació és bona, però després de les creixences de l'any passat, enguany l'he vista parca, com cansada. Potser els espectacles encara estan a l'alçada del que es pregona, només calia escoltar la música que acompanyava aquell ballet femení de voluntat medieval; admirable! I en l'auca entra enguany Urbàlia Rurana i tot! La gent disfrutarà...


Però jo, que estic molt cansat ja d'aquestes coses uniformitzades, no sé, no m'acaba de fer el pes... Camine cap a la plaça del Palau, per veure enguany com s'han empescat els animalets i els jocs infantils i quede content, el carrer buit d'activitat i la plaça que comença a bollir de gent que ni sap on va ni deixa anar, ànim de fira!
I en escoltar que va a començar el primer torneig medieval infantil de la vila de Muro, amb normes, amb participants apuntats i punts per determinades agressions, ja ni m'escandalitze... M'assec, trec la llibreta i comence a fer el meu propi torneig medieval poètic. Jo contra el meu cansament escrivint sobre l'amor cortés.... La incivilització, com avança...


És això, la nostra decadència sociocultural, el tema de conversa entre les dues oques bequinegres... En escoltar-les ofendre qualsevol ordenança de la Junta Qualificadora, perquè més faltes ortogràfiques no poden dir-se amb tals becs, prove a passejar pels carrerons no firers, per arribar prompte al lloc on, a la fi i per internet, localitze el tren.

Muro segueix fent-me olor de roba neta acabada d'estendre. Poc s'adiuen amb ell els encensos i altres artificiositats fireres. L'olor a net pròpia sempre els venç...


I sí. Arribe a la fi. I em trobe a Jaume somrient perquè es deu hui al públic. La processó, però, va per dins i és més de setmana santa que no d'altra cosa. M'he alegrat de veure jugant al que més li agrada, i bona cosa de treball comporta aquest joc de mostrar als altres i atendre els altres, i servir els altres... 
Volia jo, a més, aplaudint-li el coratge, reivindicar la importància d'allò que creus, d'allò que vols i et fa bategar... 

Li demane que m'abrace Estíbaliz i que faça un bes de part de son tio a Aiden... Tinc ganes de seure'm en pau i bonança amb ells, i amb Marc, que està rebonic de deveres. I ja m'he posat seriós... Tan seriós com Mateo quan ha vist que sa mare, la meua cosina Lara, li ha donat dos galletes a Aitana i ell només en tenia una...  Sort que s'ha distret amb el trenet com passava... 

No és cosa d'estar seriós, sinó de tenir esperança. I d'això, jo, ara mateix, i malferit com em trobe, en tinc a cabassades...


Cal que revise les meues prioritats per saber fer important el que de veritat ho és...