.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

divendres, 22 de desembre de 2017

Taller de percussió nadalenca...





Biar, a divendres vint-i-dos de desembre de 2017.

Escric açò estant ja de vacances.
Done gràcies. He acabat justet de forces.

És costum que el darrer dia abans de l'inici de les pasqües de Nadal, al meu institut es facen un seguit d'activitats que tal i qual i que amunt i avall i que dins i fora perquè tot canvie quedant igual, i m'he trobat fent un taller de percussió amb instruments populars que, comunament, poden passar per nadalencs i tal. La sort immensa és haver pogut col·laborar amb el senyor Cerdà Mataix, un gran en això de pegar-li a les postisses, treure-li tot el suc a la matraca de canya badada i, pel que he pogut comprovar, guardar tot allò quotidià que, en ser apartat del món pel món mateix, guanya arroves d'interés, de bellesa, d'intensitat, perquè explica el mateix món que hem perdut.



Jo poc he fet, que poc em queda... He dut la matraca Escandalosa, la de quatre braços: les closques cabeteres; un xiulitet tamany 2XXL; l'esquella sense torratxa; unes quantes matraques i la simbomba badada, que sona d'allò més bé gràcies a la canya, que veges tu ara, a saber d'on la vaig treure... 




El joc, repetit fins a l'esgotament per sis vegades, consistia en explicar cada instrument i el seu ús als alumnes que han omplert totes les places que disposàvem... Els deixàvem provar-los (cosa que ha costat la vida a una simbomba i l'UCI a una altra) i a la fi, interpretàvem una nadala entre tots... Això. Amb el cap buit que hem acabat al migdia... Bon Nadal, uns al dinar d'empresa i jo a dinar amb un amic amb qui he quedat. 

Per a la pasqua primaveral, crec que proposaré un concurs-degustació de gatxamigues...