.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT

VOLEM QUE PACO MUÑOZ REBA L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT
PULSEU SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ

diumenge, 17 de desembre de 2017

En els 40 anys dels Cardaors...





Ontinyent, a diumenge dèsset de desembre de 2017.

Arribe just a Bocairent, fa fred, és el pitjor dia possible. 

Em duc d'esma, però em cal aplaudir el Grup de Danses Cardaors que celebra amb un espectacle el seu quaranté aniversari.

No hi ha massa lloc a la platea. 
Ple fins a la bandera.
Em toca pujar, lluny estic. 
No eixiran gens potables les fotos.

Tampoc no sé si l'espectacle serà el que aplaudiré primer. Supose que no. Ja saps el què opine dels espectacles dels grups de danses d'ací i d'allí. Tem la tradició pujada a un entaulat, tem les explicacions no demanades que acusen manifestament, tem les posturetes florides, les pontificacions acostumades... Sóc tant temerós també com temerari..., i m'atrevisc, més que res perquè no m'importa l'espectacle en sí...





El que vull és felicitar una trajectòria de saó. I per tant, aplaudir sincerament aquells que hi eren i aquells que hi són. I com no, esperar que el treball fet haja generat sinèrgies internes locals que mantinguen pel futur un grup com aquest. 

I és que els Cardaors són un referent net d'allò que la cultura de la meua estimada comarca fou quan la governava la decència: un esforç entre esforços que ha refet, creat, tret, buscat i usat tot allò possible d'entre el que hi havia i el que s'ha explicat o trobat per tapar un buit molt fondo. El forat provocat pel pas d'una societat rural a una altra d'industrial; d'una tradició efectiva a un oblit intencionat i a una reproposta voluntariosa encara vigent, Cardaors en són testimoni. I això, amb l'acudit de l'interés per la ruralitat que Bocairent "demostra" per pur interés turístic... Que ja hem aprés allò que sant Joan Fuster deia d'aprofitar-se'n de la hipocresia general, ara que està inventada...

Vistes les indecències culturals amagades darrere algunes d'aquestes entitats, Cardaors m'han semblat sempre aigua bona de beure. Es podrà estar a favor o en contra de persones i/o trajectes... Jo, que ni sóc polític ni m'interessa el quedar bé, m'aprecie en molt el treball oferit en les dècades que fa que conec d'ells. Els agraisc moltes coses; la primera que sàpien deixar de ser grup per disoldre's en les dansades populars, que no és cosa poca. I entre d'altres tantes, i moltíssim, aquella idea combinatòria de "La Serra i la Vall", que donà tans bons fruits editorials, tot i que encara hi ha l'espineta d'aquella col·lecció de Nadales que igual algun dia...
És per això que, malgrat tot, he pujat. Vull aplaudir-los, que ho mereixen.



I l'espectacle em complau, no cregues; malgrat la tècnica aquesta que mai no acabaré d'entendre, que dona meravelles com el joc de ball i ombres amb el Ball del Vetlatori, i ensurts psicotropoides cap el final del joc afalagador no sé si a les danses bocairentines o a tota la Festa de Sant Agustí. Tant em fa... El programa és d'interés per la diversitat de formes i la proximitat d'orígens. I per suposat, per la claredat en la proposta, en la idea, i la precisió tranquil·la en l'execució.






Aplaudisc els dos balls que han tret del meu poble, el Dotze i U, i la Jota. Els trobe elegants però vius, i incitants. És cosa d'agrair que s'haja fet la feina des del criteri i la recerca, no des de l'alababalament interessat a què estem acostumats a la divuitesca terra de la Mera Pitxera, perquè ens em deixat malacostumar, i ara a vore qui...




Doncs això. Queda aplaudit Cardaors. Lamente no poder haver saludat les persones que tant m'aprecie del grup en acabar l'actuació. No era el moment de fer-ho amb tanta història i histèria... Altres moments hi haurà... 




I mal em sap, perquè a gent com ara Toni Violí, més que admiració li guarde autèntic fervor... 
I què diré sinó coses bones de tants d'ells...



Però també tinc apresa la lliçò. L'any passat un dels presents sobre l'escenari, davant una observació meua, va cridar-me que jo no era ningú per opinar sobre res de danses ni músiques ni tradició ni... I tenia raó, que per no saber-ne jo d'aqueixos tripijocs, sempre podria xafar algun interés socio-político-econòmic vestidet de costumari i tal... Des de llavors, opine i opinaré, que cert criteri  crec que tinc (i anys d'experiència...), i lliure estic d'aqueixos "interesos" que mouen bona part de la gent d'aquest "mundillo". Això sí, com que també sé on cal fer-ho, la possible crítica la faré directament als interessats, si així m'ho demanaren, i a fi sempre de bé. Que hi ha confiança...



Així que una vegada tots felicitats, et passe algunes de les poques fotos salvables de la vetlada i me'n vaig a dormir, que demà carde llana...



















Moltes gràcies, Cardaors, pel vostre esforç. Per molts anys més de fruitada fecunda....