.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

divendres, 10 de novembre de 2017

Així que Ina Martí ja ha tret el disc...





Ontinyent, a dijous nou de novembre de 2017

En el transcurs dels darrers mesos, Ina Martí ha estat acompanyant Paco Muñoz en els concerts d'aquesta gira tan curiosa que du d'ací a enllà el senyorhome i tota la seua cort celestial, entre la qual m'incloc a tall d'angelot barroc... Ell diu que Ina, i també el gran Apa, l'ajuden a dur ben dut cada recital per tal d'acabar-lo amb salut: ells canten i Paco no es cansa tant... Doncs mira, la pensada no va ser cap caprici, i resulta del tot enriquidora, perquè la diversitat de veus i la seua vàlua, com també la dels músics que hi participen és tan alta que la cosa resulta sorprenent i tot. I jo no ho repetiré prou vegades. Un conjunt de qualitats que mereixerien una atenció mediàtica ben alta en un país normal. Ací, dissortadament, els interesos polítics i les venjances personals van per damunt de qualsevol raó ni mèrit, bé que ho saps... Per això em fa cert neguit que del disc que Ina acaba de treure no se'n parle com caldria. No és cosa que circule sense pena ni cap glòria; cap primer treball discogràfic ho mereix, i menys si està tan ben construït i és tan net com aquest.



Doncs sí, per fi Ina ha tret el disc, que ja era hora xe...




Jo, mig de conya, insistia a cada concert munyossià. I ella que prompte estaria, fins que el dia del concert de Paterna, se'ns presenta a la platea buida encara d'entre els assaigs, i ens en fa entrega, a Pepa i a mi... Quina alegria vam tindre! Per fi està "Així" a les nostres mans, i prompte als nostres oïts i sentiments...!



M'ha costat, però, escriure res de trellat perquè unes coses han dut a les altres i la salut i el treball, i la poca salut laboral...  Però m'ha acompanyat aquest cd en bastants dels viatges cap a la feina, entre tant bancalat com travesse i boira i oblit, alegrant-me l'anada, refrenant-me la tornada... I et diré que m'agrada, i que m'agrada molt. Em recorda a ritmes i melodies i maneres de fer-les i dir-les que vulgues o no, em són ja ben familiars, i que ara es renovellen i amplien. I això es deu al compositor-arranjador-teclista-acordionista i factotum del tot plegat: el senyor Enric Murillo. I va a permetre el senyor Murillo, Enric, que isca res de mitjana qualitat de les seues possibilitats? I amb el nom i el treball de la seua Ina? Per res del món i mai de la vida! Factura elegant, fórmules polides, idees claríssimes i per suposat, resultat repreciós... Grans col·laboracions (Hugo Iglesias a les cordes,  Dani Fernández al violí, Patxi Albero Pastor a les percussions, Alberto Tarín a la guitarra elèctrica i, lamarequevà, Salva Ortíz a la  bateria i Apa fent alguna que altra de les seues veus... ) i la producció i la tècnica d'Hugo Iglesias i les mescles i la masterització encarregades a José Ángel Murillo. Què pot eixir mal? Doncs això mateix, res... Si fins i tot el disseny gràvic (a càrrec d'Eikon, amb portada de Dolores Martínez) són just l'intimista blanc, lluminós d'aigua, que la feina demana...




Ha tingut molta sort Ina amb tal estol d'artistes pel seu primer treball. Ja n'espere un altre proper perquè jo sóc així i m'agrada que la gent que paga la pena ens meravelle amb el seu quefer esforçat, sempre pensant en la propera..., per més que, primer, caldrà vendre aquest...!Jo, li'n pense comprar uns quants per tal de regalar-los a les amistats més amistats, perquè sé que encertaré... Em diran, segur, que la tria de versos és interessant, no podré dir-los que no perquè hi ha molt i bo d'Estellés, hi ha Cernuda, Miguel Hernández, Salvador Ortells amb un preciós escrit que dóna nom al disc, però el Vicente Aleixandre em raspa, i... 



I res, que només puc que desitjar-li sort a Ina i aplaudir-la com l'aplaudisc sempre i la seguiré aplaudint per transmetre-li un ànim merescut, agraït i amable. Que aquesta gràcia novençana en el matí de la seua vida d'artista siga per a ella una experiència d'allò més sumadora i feliç. Que la vida aquesta d'artista, i més a les nostres contrades injustes, és certament costeruda. Sort també que s'acompanya de tan bones veles i timó al vaixell. Que les més de les onades que afronte siguen aplaudiments...



I com a tast, que agrairàs, aquest cant hernandià...