.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

diumenge, 8 d’octubre de 2017

I ara sí, el concert munyossià de Paterna...!




Ontinyent, a dissabte set d'octubre de 2017. Mare de Déu del Remei...

Bé... Vespres del Nou d'Octubre, pose vosté un Paco Muñoz en la seua vida...





I si pot ser, acompanye'l vosté amb veus amb la presència i força com la que té Aitana Ferrer. I per a mostra, un botó...: 





Tot barrejat i retriat pel senyor Enric Murillo, a la taula de comandaments aquesta que si apretes, sona...


Uns quants efectes de llum escènica, i es fa l'ombra que realça l'entorn del gran personatge...


I si entre les companyies, hi ha la tendror d'Ina Martí, el resultat serà ben aplaudible...

... aplaudible serà que s'escolten els aplaudiments? Ja sembla que estiga jo de conversa amb cert amic tant descontextualitzador com ho sóc jo, o més encara!



I com que la mort ha de vindre igual, millor si s'agafa un les coses a la tranquil·la, que segons Vicent Salvador en el poema que li ha musicat Enric Murillo per a Paco, vindrà dissabte...



Ei, que Aitana Ferrer es fa present. Alcem-nos dempeus i aplaudim —sonorament, és clar—.
I qué content, el Paco...!



Això de les bones companyies és essencial...


Insistisc...



I per favor, estimeu si voleu el silenci, estimeu en silenci si vos ho estimeu, però estimeu...
Quines dos... No hi havia a Paterna qui pogués desatendre...




I té raó el Paco..., hi ha qui fa els solos més rebonics quan no canta ell sinó les xicones...


I atents, que el començament d'aquest vell Montgó tampoc pot deixar-te indiferent, va en companyia, i consonància, de tot allò bo que té la tanta literatura que ha generat la mar... 


Serà per alegria, redell!


Teresa cantant en mallorquí... Impressionant!



La que és preciosa, és preciosa i s'ha acabat.
Per dins, per fora i per l'art...!



 I vindrà el moment d'aplaudir al final...

I em permetràs que trenque ara i ací la brevetat cansada meua... Va haver un detall que em va impressionar perquè va mostrar-me la qualitat humana d'un humà de qualitat. A primera filera, i gairebé agenollat abocat sobre l'escena, hi havia l'Apa, que acabava d'arribar d'un treball seu. Acollonidora l'escena...
Qui és bo, ja ho dic, és bo...






I en cantar el Serra de Mariola, me n'adone que aquest cor, de desfilar a Alcoi, ho tindria prohibit, quasi una esquadra femenina...
Quanta veu bonica, Paco...
Te n'adones de la sort que tens, i de l'estima en què navegues?


I d'ací ja, el marasme...
I quina calor humana...
I quina calor ambiental que no sé jo com no acabàrem a urgències pels efectes de la tanta i massa temperatura. Estava jo, que no era jo...
I Paco, practicant de l'estoicisme de l'artista bo, vinga a signar, a abraçar, a besar, amb mans, oïts i llavis...


Moment sublim... Retuda d'honors...













ARTISTEEEEEEES!!!!


Ei... I què bonic que Ina signara els seus primers cd...






Paco i el seu "Primo"...




I acabem, i gràcies, Paterna..., que cal deixar lloc per quan el dimecres Paco vinga per fi al seu poble...

Per cert, una postdata em permetràs. T'has fixa't quines espardenyes més reboniques em duia hui l'home per cantar???