.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dissabte, 12 d’agost de 2017

Els guardapeus, que s'exposen ja a Biar...







Ontinyent, a dissabte dotze d'agost de 2017. Cabanyoles de Juliol.

Si la setmana passada vam tindre la lliçó pràctica-teòrica, anit tocava rebre la classe teòrico-pràctica. 

Faig referència a la mostra de guardapeus preparada pel grup Sagueta Nova i l'Ajuntament de Biar. S'inaugurava al Museu Municipal un ample estol de distints tipus de guardapeu adreçat amb bona cosa d'altres complements. En trobar-se exposada en tan singular indret, carregadíssim de múltiples interesos, em cal, de totes, aconsellar la visita de l'exposició a totes aquelles persones que puguen estar de veritat interessades en aquest món de la cultura indumentària d'arrel tradicional. 

No trobaran palla, que tot és bon cereal, que ausades que han passat els responsables el sedàs del rigor, tan desacostumat com és tal exercici en aquest nostre món de doctes aficionats i inquisidors. La gent de Sagueta Nova m'ha mostrat una dignitat en la forma de treballar que està a l'alçada de l'estima que senten per aquelles coses que tenen com a tan seues. Serà un plaer, en tornar a posar-me a treballar, poder col·laborar en el possible amb ells...



Poques fotografies puc passar-te de la inauguració. Vaig deixar de fer-ne quan una senyora em recordà que no era permés de fer-les, per més que m'ho havien demanat dos dels organitzadors... No em va creure.


Si volgueres visitar l'exposició, es troba a l'antiga casa pairal dels Payà, només eixir de la Plaça de la Constitució cap el Carrer Major. Està obert de dimecres a diumenge, de deu i quart del matí a una i tres quarts del migdia. Per la vesprada, trobaràs porta franca de dilluns a dissabte, de quatre i quart a sis i tres quarts.


En acabar un sopar bo però temporalment accidentat, passàrem a plaça, on el senyor Vicent Ferrandis Mas va parlar-nos amplament de les faldes dins la indumentària valenciana. La fresca de la nit esdevingué gelor real que solventàrem en acabant amb un timonet i una conversa de procediments i futurs... Jo, en haver escoltat dir a la senyora Maria Victoria Liceras, gran com ella sola en aquest món etnològic del teixit i el seu treball, que ja estava bé que les modistes volgueren donar-se-les d'indumentaristes, i que calia reivindicar-ne l'ofici de l'investigador real, vaig passar tota la nit atent des de l'emoció... No tots els dies s'escolten tan clares les veritats, vingudes de gent tan experimentada i en una introducció preciosa a una conferència carregadíssima d'informacions necessàries per trencar tants tòpics i, sobretot, tanta tonteria com abunda... Haurà arribat el moment de dir les coses pel seu nom? Els indicis així ho assenyalen. Tot siga un miratge, amb tant poc d'oasi com hi ha per abeurar-te en aquest desert cultural....

Ara, quede a l'espera del catàleg que va a redactar-se. Com que tots els estudis estan preparats i el material reunit, serà una veritable fita arreplegar esforç i gust per catalogar-lo de la manera més completa i fefaent de cara un futur que ens serà crític en el jutjament del que fem ara mateix. Estic molt cert que assoliran de manera sobrada els seus objectius; vaja!, que ho faran d'allò més bé! És feina necessària..., i més ara que es tenen els poders públics de cara (cosa que no sovinteja, no), conscients del valor del passat per a la construcció del demà. 
Per favor, salveu-nos de la mediocràcia imperant! 



Han posat molt alt el nivell d'enguany. Si caldrà treballar l'any que ve per igualar-lo!