.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dimarts, 8 d’agost de 2017

Eclipsi a banda...




Ontinyent, a dimarts huit d'agost de 2017. Cabanyoles de Març.

Hi ha coses que defineixen les persones, accions més aviat... 

Jo que me'n volia pujar a Sant Esteve d'Ontinyent per observar el tan cacarejat eclipsi de lluna per, amb presses, acudir després al Palau Comtal de Cocentaina, per viure el concert de l'Ateneu Musical. Dels tres concerts festers morocristians socarrats, considerats —no cal dir-ho ni insistir-hi— els millors d'aquells que es sonen durant l'any i arreu, aquest de l'Ateneu, enguany, em semblava el més equilibrat i interessant. Fa tant de temps que no escolte ben interpretat el "Bon Capità" de Ferrero, una de les meues peces preferides... Ah, i el senyor Josep Vicent Egea dirigint, per tancar el llistat formal de peces, la seua impressionant marxa "Catarsis", la que canvià i actualitzà definitivament la música morocristiana i tal... 

Doncs bé... Resulta que vaig baixar a Cocentaina, però em vaig plantar a casa de Milagro la Ministra (Carrasca), que està convalescent encara... I allí en aquell pati mirífic, van començar a passar les hores, deixant-se anar embolicades en una conversa llarga, d'aquelles amables, d'aquelles punyents. Tan ampla que tot hi cabia. I com que són tan rares, vaig distreure'm de totes les altres coses.

Des del pati mateix, i entre la formosa parra, vam vore eixir la lluna entre els nuvolots de l'horitzó aitanenc. Ni tant sols vaig poder cantar-li la cançó tradicional valenciana dels eclipsis perquè no era una pruna, la Lluna, ni vestia de dol. Està clar que la funcionalitat es respectava, que son pare el Sol la cridava però sa mare la Terra es posava en mig perquè no volia que parlaren... Era més aviat terrosa, com quan és un gran rovell d'ou de tan groga; un poc més ocre potser... Però immediatament es va fer blanca, i no veia vent, i de sobte en feia i es posà a ploure, pobres músics, que es banyarien amb les quatre gotarres que caigueren. A la fi, no feia cap falta cap Lluna perquè, a Cocentaina, sempre hi llueix una quadrada i en el ple, al capdamunt del tossal del Castell...

El concert? Ja l'escoltaré al llarg del dia de hui quan connecten la gravació que va fer Ràdio Cocentaina, la veu del Comtat... Hi ha coses que no les canvie per res del món...

Per cert, Milagro, al final no vas poder completar el joc... Jo sóc Sergi Gómez i Soler Martínez Moltó Arias Boix Gómez Seguí... I tu?