.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dijous, 17 d’agost de 2017

ACONSEGUIT!!!!




Ontinyent, a dèsset d'agost de 2017. Cabanyoles de Març (retorn...).

No és un projecte meu, però com en tots els projectes que m'engresquen, perque m'arriben, el faig meu... I més en saber que bastants dels meus amics lectors heu volgut posar el vostre granet d'arena, i no dient que vos agrada que és el màxim que la nostra societat misèrica acostuma a fer, sinó rascant-vos la butxaca. I això, té molt de mèrit...! Valeu més que les pessetes, que solia dir-se abans que l'Euro ho enviara tot a l'ample!!!!

Doncs bé. A veure si els Reis de l'Orient ens porten el llibre de Kikelín "Retratos de hielo y fuego". Estic segur que les imatges no defraudaran ningú, i espere també amb avidesa els textos... 

Em preocupava bastant que no s'arribara al mínim necessari per acomplir i afrontar com cal l'edició, malgrat la positivitat de tothom. Només han "sobrat" tres dies i han fet falta setanta mecenes per a poder aconseguir-ho. Ara, ja ens oblidem i descansem. Que treballe l'amo...!

Per a celebrar-ho, mentre desitge que el públic seguisca sent generós i els tres dies que queda apuge encara més la xifra — per si hi ha despeses que no les assumisca Kike, que ja ha patit prou—, publique ací el fragment del meu text sobre Tyrion Lanister que Kikelín ha usat com esquer a Facebook per a captar incauts inversors. No sé si haurà aprofitat de molt. Jo vos done les gràcies, de part del caricaturista i editor, i també meua, perquè em fa molt de goig haver pogut participar-hi en aquesta ventura que... encara no ha acabat, no...! 
Ah, i un previ del disseny caricat del personatge...

Que com es diu el meu text? "La mano que limpia la mierda".




"..El enano, el medio hombre, tu vergüenza. La estirpe de grandes hombres devenida risa. Y mientras, el mundo carcajeándose de tu orgullo de hijos mayores, follando ya en el vientre de Madre. Podrida estirpe. Lo sabes, Mano, ¿verdad? Lo veo en tus ojos que leen los míos. En tu pavor por morir en las letrinas. Si reirán... Limpio las letrinas. Recargo la ballesta. ¿No mueres? Te quiero. Sufre. Maté a Madre. Te mato, Padre. Siempre he sido huérfano. La mierda de tu vida. Huérfano y libre. Mueres pariendo la mierda que te mata. Engendraste un monstruo, hijo de monstruo, estirpe rampante y dorada de monstruos sobre fondo de gules...."