.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

divendres, 18 d’agost de 2017

A la meua i nostra Barcelona...




Ontinyent, a divendres dihuit d'agost de 2017. Cabanyoles de febrer (tornada).

Ahir m'estava amb l'Abel quan van aparéixer les primeres notícies del desastre a la Rambla de Barcelona. Vam engegar la televisió. A la fi, amb el nombre creixent d'assassinats i la truculència del què contaven, va agafar-nos als dos un ai... El xiquet no entenia res, a mi, em costa encara d'entendre i, en anar-se'n, em va agafar la plorera. Encara estic transbalsat...

Ràpidament vaig entrar a aquest blog i el vaig endolir, com jo ho estava de dolgut: negre. I desseguida la capçalera va ser la mateixa de quan va morir fa poc mon tio Jesús, i el poema aquest de l'Estellés que em meravella, perquè em commou...


LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT
La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.
Vicent Andrés Estellés.

I vaig penjar a un costat la senyera del meu poble i a l'altra la de la Ciutat Comtal. Tota la nit vaig estar parlant amb amics i familiars, compartint preocupacions, com alleugerint tot el dol aquest que ens ha causat la mort de tants innocents a casa nostra, com ens la causa la mort continuada de tants innocents a casa de tants.

Vaig penjar també el que per a mi és el cant del dol per excel·lència, per més que es tracte de la més bonica cançó de Nadal... I sonada pel mestre Casals...


Això sí, el que un blog amb ànima de festa caldria que havera fet des del primer moment és penjar, compartir, el millor homenatge festiu i d'estima possible cap a Barcelona que pot haver-hi..., no passa res, que bé ho va fer, tan àgil i savi com sempre, l'amic Albert Alcaraz. El "Mi Barcelona" del mestre alcoià Laporta Hellín, que tant i tant escoltem en les nostres dianes morocristianes i passacarrers... En rememorança de la tanta llum d'aquella ciutat...


Aquest matí, i junt a la senyera barcelonina, he volgut posar també la de la vila de Cambrils, que conec i que estime.

Ara, passat el postureig de les fotos dels polítics, i els crits emotius espontanis de la gent cridant "No tinc por", jo que no la tinc tampoc, he pensat que, per a que queden, guardar totes les imatges de solidaritat i d'estima que estan arribant d'arreu del món, tot i agraint-los també, perquè en veure'ns estimats de ben segur que ens sentim més forts, és el que té el compartir el dol: la solidaritat.

Així doncs, vinguen d'on siga, ací que van. Són precioses...
I gràcies...







Oriol Miró








Javier Mariscal

Nicolás Aznárez





Museu Municipal de la Vila Joiosa (la Marina Baixa)











INQUIET.ARTE
Frederic Amat






Javier Mariscal.















Escola Massana, centre d'art i disseny de Barcelona (obra de Frederic Amat).









Del mestre Forges, al periòdic El País de 18 d'agost.

Dels mestres Idígoras i Pachi, al periòdic El Mundo de 18 d'agost.