.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

divendres, 28 de juliol de 2017

Una "cordà"per a dones?




Ontinyent, a divendres vint-i-huit de juliol de 2017.

No sobra dir-ho. Cal insistir-hi. El paper de la dona en la nostra societat ha estat sempre secundari i cal redreçar aquest mal costum social a la recerca de la igualtat legal. Cal equiparar la posició social d'uns i d'altres. A l'hora del treball i el sou per suposat, i ajudar també a que tothom puga conjugar vida privada i/o familiar amb la laboral. 

Si no vaig errat, creure en açò, treballar per açò, ens farà millors ciutadanes i ciutadans. Això mateix és la ciutadania.

Ara bé. Respecte a d'altres històries sí que em veuràs puntualitzar alguns aspectes. Val que la societat, el nosaltres atàvic, ha exclòs les dones dels àmbits del poder socio-polític. Caldrà promoure ací també la igualtat. És igualtat la paritat? No ho sé. És, potser, visibilitat. I la visibilitat és important, clar que sí. Però en una societat igual, serà el valor de cadascú qui pose en el seu lloc homes i dones, segons la seua vàlua... He, he, he..., ja estic mentint-me i mentint!, que bé sabem tots que en aquest món no és el valor de cadascú sinó trobar-te en el lloc convenient amb les amistats adequades els que afovoriran la teua pujada... Com diu un amic, si vols accedir a les branques superiors, no hi ha intel·ligència que valga, o és a base de profit i traïció o de xuplar polles... Veus?, masclisme, però del cert... Com queda de bonic el fonament ideal del socialisme utòpic, de l'anarquisme encara, o del cristianisme de base. Igualtat..., quan no hi ha de principi cap igualtat d'oportunitats... Pensar encara que l'humà és bo..., hui Rousseau se'n riuria...

Vinga... La visualització, deia, era bàsica a l'hora d'identificar socialment un problema i provar de ressaltar-lo davant el tothom certament irreflexiu que és la massa, mogut habitualment per campanyes de propaganda-publicitat. Per això trobe interessant que s'insistisca sobre activitats reivindicatives del paper social femení en la història i les possibilitats de futur que puguen permetre la inclussió real de la igualtat que déiem.

Ara, però, arriben els peròs... "Lectura poètica de versos escrits per dones". Molt bé! Homes i dones llegint públicament, i amb pressupost municipal, per posar-te un exemple, poesies escrites per dones. Magnífic. I si cal, que es repetisca l'experiència... Però després, si sou tan amables, deixem de llegir poemes de dones i d'homes i llijam poemes, val? D'uns i d'altres. Perquè el que sol passar després és que no hi ha pressupost municipal, és per donar-te una exemplificació, i no es fan més lectures poètiques. Si no és per reivindicar, no hi ha poesia pública... És que, si no, mai no podré llegir un poema meu en un acte municipal, a no ser que comencem altres batalles igualitàries i s'hi facen lectures programades d'autors gais, o calbs, o grossos, o miops... I jo, pobre de mi, podré veure'm més discriminat encara del que ja ho estic per no ser altra cosa defensable. Un, discriminat de segona, o de tercera o... Saps què vull dir, veritat? 

Per això em rebenta tant que amb l'excusa de tot aquest món reivindicatiu es facen barbaritats i excesos... Una cordà infantil i de dones a Beniarrés, anuncien ara! Una cordà de dones? Però..., i des de quan han estat prohibides les dones a les cordades? Poquetes que ens queden d'aquestes experiències pirotècniques, tant les unes com els altres duen molts anys vivint-les, compartint-les, arriscant-se, fruint d'aquella força intensa que t'ix de dins, increible, quan et trobes entre tantes carretilles i trons, amb espurnes per tot arreu. I ara inventen la cordà de dones? I infantil... Una nova infantilització d'allò femení? Mare tape'm! 
I com serà eixe engendre sociològico-festiu? Més "light"? Sense tro els coets d'eixides?, sense massa eixides?, sense què? I estarà prohibida la participació masculina?
Dir cordà de dones vol dir que les dones no poden accedir a un espai ple de coets forts? Se les menysvalora?, se les menysprea per dèbils?, per porugues? Què dimonis s'amaga darrere la programació d'un acte així? Serà un acte suau perquè les dones que no s'atrevisquen a eixir a una cordà "gran" puguen participar-hi de la festa del foc? Aleshores també caldria deixar participar els homes que no s'atrevisquen a entrar a una cordà, cordà, no? Seria un insult (o més d'un) als uns i a les altres no fer-ho... I quantes preguntes m'empesque, perplex com estic?

Quan a la nostra terra, les dones es posen davant un bou com els homes, som dimonis, pugem a xops i cucanyes, fem música, bevem com a ceps, alcem fogueres i tantes, tantes altres coses que ens fan un en la festa, que et vinguen amb açò..., ara...! I més quan han estat les dones, la participació femenina, la que ha salvat moltes de les nostres festes "de sempre"! Mireu alguns Moros i Cristians! Mireu les "cordaes"...

Discriminacions? Quan tots puguem ser majorals i majorales, clavariesses i clavaris, i Melcior, Gaspar i Baltasar, i capitans, ambaixadors, alferes, caps d'esquadra, santjordiet, membres d'esquadres mixtes... FESTERS. I s'acaben els càrrecs florer com ara falleresbellesesreines majors; en eixe moment estarem més a prop de ser iguals festivament. És a dir, socialment. 

Una cordà per a dones... Algú la pot dir més bèstia?