.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


divendres, 28 de juliol de 2017

Paco Muñoz & friends...


Ontinyent, a divendres vint-i-huit de juliol de 2017.

"Mera" que teniu poca paciència. I encara qui no té commeseració ni res! Primer em tocarà recuperar-me, no? Després, netejar casa, que no veges com es posa... Després vindrà el temps de les fotos... A més, no vos preocupeu, que boníssimes fotos de fotògrafs de consideració s'han publicat ja de l'homenatge que la Societat Protectora Musical La Lira d'Alfarb li va retre a Paco Muñoz el passat diumenge... Les meues no aspiren a tant, que són casolanes del tot. El que volen recollir són moments puntuals carregats de sentiments. Quina sort el poder-los viure, el poder captar-los en el precís moment que es produeixen.

Doncs bé, anem allà amb aquesta caterva de sentiments eternitzats en fotografia... Comencem amb una cançó que cantaven a duo en el pati de butaques el senyor Muñoz i Martínez amb la senyora Lola la Molinera. Quin art tenen... Em moments com aquests és que agraisc haver-me comprat la càmera a posta per a la gira munyossiana...

Paco i els seus amics. Sí senyor...



I mentre el senyor arranjador de les obres de Paco que serien interpretades, i director destre de tan conjuntada banda, disserta amb el senyor Miquel Gil, van arribant els artistes a una vesprada calorosa que donaria pas a una basca de nit que només tanta cosa bona com es donà fa fer ressistible...


I en el centre de tot, per més que ella no ho vulga, Pepa... I el Ricard, que sempre ix d'esquenes i no sé com s'ho fa... Si no fos per ella... Si no fos per ell...


Quins figures, recontra...! Un bon ternari pel Misteri...


El senyor Sifoner. Per ell no passen els anys, i molts anys que passen poden gojar nosaltres del seu art. Un altre com Apa, que no ix mal en cap foto que li tregues...


Oh, el senyor Àlvar Carpi a les cordes elèctriques en mig de la banda...! Quasi res porta el diari!


El senyor Muñoz rep en audiència cassolana el senyor Gil...


I no tarda en aparéixer el senyor Aparici. Ací el veiem retent pleitesia al gran home, assegut en tron plàstic. Nota la postura de pròcer del protagonista...!


I entre preparatius i galindoines, va passant la vesprada. Una tronada s'entrelluca a Ponent, però ca!, què va a ploure...!



Paco. Ell. I cap altre com ell...



Arriba Aitana Ferrer, preciosa. Paco se la mira besar a Pepa..., mentre es burla de la meua dèria fotogràfica...



I el mateix joc vol fer el senyor de l'Hostal, Toni. Paco se'l veu vindre, que bé se'l coneix..



Hi ha temps, mentre et criden per assajar, per a la conversa tranquil·la... Els senyors Valor, Andreu, i Gil, Miquel, fan això mateix, junta...




I també moments per a l'amor..., per a una intimitat robada per mi de manera indiscreta. Que visquen molts anys l'Apa i Teresa Segarra.... Meravellosos...


Aquesta foto me la demane. Fixa't en la postura ullística dels dos personatges... Semblen el Gat amb Botes de Dreamworks, quan es posa tendret amb la mirada, veritat?


Però és que en el temps aquests dels rendez-vous, el senyor de l'Hostal no pot estar-se quiet i li cal fer la mona, per més que la seua genuflexió davant el gran Lluís el Sifoner només significa admiració. I estima entre lluïsos... Jo ja m'entenc, i els senyors Alrandis i Fornés, també...


Au, anem per feina. Amb l'emoció que em provocaren en l'assaig vaig estalviar-me la sorpresa en el concert. Millor, pequè els vaig poder gaudir millor. Quina conjunció d'estels..., mare! I quina sort poder presenciar la coincidència!



Això. No pot eixir mal el senyor Sifoner, no.... Es va fer seues les cançons de Paco i se'ns va posar a la butxaca i olé...



I el meu aplaudiment pel senyor director de tot plegat, Hugo Chinesta. Magnífic...


Val. En un país normal, la nostra "Super Pop" treuria cada setmana un titular divertit, fotos i poster central del més carpeter dels nostres cantants... "Andreu Valor provoca una catástrofe en guiñar un ojo al público. Más de treinta adolescentes y maduritas atendidas por el Samur...", i tal... Doncs bé, per això mateix li dedique aquesta foto, i la següent també, a un dels seus superfans de veritat, tia, amistat que compartim el senyor Valor i jo... Bo, amistat seua que meu és cosí germà! Veritat, Jaume? Des de les Astúries escrivint-me que ja t'agradaria estar ací i que quina enveja... Au, penja-te-les a la carpeta...



I és que el xicon s'ho fa molt bé. Va a quedar mal un socarrat damunt l'escenari? I va a criticar un socarrat un altre? Això mai de la vida. Però el "Què vos passa, Valencians?", en la seua veu, va sonar d'una manera extraordinària...



I vinga a passar gent a saludar i a fer-se fotos. Selfieeeeeeeeeeeeee...!



I ací, em permetreu que m'emocione de la manera més tonta. Teresa Segarra i Toni de l'Hostal assajant "L'Orinal"... L'única vegada que l'ha cantat Paco va ser pel disc de les Maredéus... I qui cantava amb ell? Jo mateix! I em va vindre la tonteria emotiva, xe... Quins records de quan la vida era això mateix, vida i no paciència...! Preciós ho van fer, xe!




I enmig de la foscor més fosca, i amb els llums del gimnàs encesos, volen el senyor Xavi de Bétera i Toni de l'Hostal que isca clara i neta i lluminosa una fotografia? Necessite una eixida d'emergència, jo...!


Home satisfet...


I l'Ina Martí, que no podia faltar. Quina preciositat, de veritat...



I també preciosa, i forta, punyent en el gest i intensa en veu i art, Aitana Ferrer...



I les dues a l'escena, se la menjaven...


I Paco, em va dir després, embaladit amb aquesta altra conjunció astral... I tots nosaltres, Paco, i tots...



Altra del senyor Valor, sota la mirada del senyor Chinesta. M'agrada aquesta foto, xe, la trobe rebonica...


Ací, Paco està ja sobre l'escenari. Admirat de la tanta gent i preguntant-se què feia allí dalt. Ara mateix esperar a cantar, i a rebre el títol de Soci d'Honor del grup de danses d'Alfarb, i a rebre els aplaudiments. Et sembla poc encara?


I no sé qui va dir que darrere d'un gran home...


I molta gent.

Gràcies a tothom...


Una més, a duo, la "Tendror" de Maria Ivars que tant s'aprecia el Paco...



I a la fi, una rara fi, tothom dalt de l'escenari a cantar... Les mirades dels uns als altres són de molta estima. Fixa-t'hi...


I en acabant, uns i altres a posar...


I una foto ben interessant, els participants en l'homenatge i els presentadors de l'acte..., sense l'homenatjat. Coses rares que farem...


I les tantes que se'ns van fer entre una cosa i l'altra. I en quedar les cadires de nou buides, la pau que va tornar a aquell recinte escolar. La calor seguia, però eren ja moltes les calors que s'havien anat acumulant. Jo preferisc quedar-me amb tanta estima com vaig veure que Paco recollia dels seus amics...

Doncs res, que hi haja prompte una altra conjunció d'aquestes. El proper concert de la gira de Paco, demà mateix a la meua Vall de la Terra Blanca, a Otos...

Però deixa'm dir-te adéu i fins la propera amb aquesta imatge de dos sols...