.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amor:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dissabte, 1 de juliol de 2017

"l'apellío"




Ontinyent, a dissabte u de juliol de 2017.

Ahir em va vindre al cap un antic company d'institut.
Em contava que tenia un sogre malcarat, un llauro cerealista d'una allunyada planura extremenya. L'única obsessió que se li veia, i a qualsevol moment, era martiritzar els fills mascles perquè li donaren néts. L'excusa era sempre la mateixa: "Pa que no se pierda l'apellío".

Allò, a la seua muller i a ell els havia concedit butla familiar. No els emprenyava ni estressava amb el conte del quan tindreu fills, quan em fareu avi, quan et penses quedar prenyada... La filla era dona,; qualsevol descendència que tingués duria el cognom del meu company i no el seu... 

El "Pa que no se pierda l'apellío" apareixia tres o quatre vegades en els dinars familiars i de maneres ben distintes. Als fills casats però que encara no s'havien estrenat en la paternitat els queia la pitjor, "!A ver cuando te queda preñá, coño!", era l'ofensa més lleugera cap a les nores, que estaven fins l'això d'aquell... Però és que quan naixia un nou nét, la frase era sempre la mateixa "¡Ya no se pierde l'apellío!". Y anys després, quan els nanos ja eren crescuts, en els dinars mateixos, els escopetava bé un "!Contigo ya no s'ha perdío l'apellío!" o el més desagradable "¡Menos mal que tu padre no t'ha sacao chica, que contigo s'hubiera perdío l'apellío!"...

Fins a tal punt eren desagradables els comentaris del vell que una de les nores va arribar a plantar-se a unes postres per començar a cridar-li que ja estava bé, que els deixara a tots tranquils... Que si ella no tenía fills ni filles no calia que li ho recordara i recalcara a cada instant, que era culpa del seu home, del fill que estava mantenint el seu cognom, per no tindre bons espermatozous. I que ja li anava bé, un cognom tan vulgar i tan repetit, d'aquells castellans que acaben en -ez, no s'acabaria mai al món ni que s'afonés la casa i pillàs dins a tota la descendència, hòstia ja...

Ahir, quan vaig llegir que ja no hi ha cap impediment perquè les parelles trien l'ordre dels cognoms abans del tercer dia del naixement d'un nou ciutadà, i que aquesta prerrogativa la tindran als registres si els pares no es decideixen, vaig pensar, per favor, que el sogre d'aquest company meu no se n'haja assabentat, ara que podrà guerrejar-los amb el tema...!