.

.
"Vengut és temps que serà conegut/ l'om qui son cor haurà fort ho covart."

Poema XXX.
Ausiàs March.
.


dimarts, 4 de juliol de 2017

En el bar del poble...



Ontinyent, a dimarts quatre de juliol de 2017.

Una de les històries que més em va emocionar el diumenge, de les tantes que em van vindre de Paco, de Pepa, d'Apa, de Vicent, de Gael, de Rut i de molta i més molta gent, és la sorpresa del bar... Aquell bar on vam disfrutar de tan bona orxata i, per la nit, d'un soparot dels memorables, on la conversa és tan bona com les viandes, és el bar de poble que Paco cantava quan la Llibertat, la picaren...

És un lloc senzill, un casino de banda, de poble com m'agrada tant dir i defendre... El de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat. Net, molt amablement atés, i servicial, i amb aquell ambient indefugible d'anys de converses, de partides del blanc i negre dominó o de les coloristes cartes teixint concordances i senyals, a bacs entre els crits dels jugadors... Amb aquelles grans cristalades que permeten copsar a qualsevol hora del dia tot el què a la plaça passa, que és vida...

Si vos escoltàreu el Paco, com conta l'anècdota aquella del tio Quadrau, quan li entraren la vaqueta de les festes, dins del bar i en plena partida... La gràcia de com ho diu uneix el còmic de l'acció i la reacció del vell, amb un pòsit d'amargura pels anys i pels fets d'aquells anys, que s'envola amb la gatzara que provoca el succeït entre els oïents. No vos el contaré jo, no. Cal que l'escolteu per boca de Paco, o pels escrits en què puga xarrar-lo si és que algun dia s'anima a escriure... Jo li insistisc, sobretot quan li recorde que cal que passe a net les històries saboroses de mossén Sixto de Bocairent...




Paco s'estigué sis anys de rector a Montserrat. D'allí li venen amors i desamors a mans plenes... La història, ara anècdota, del tio Quadrau és una de les tantes anècdotes que fan la història d'aquell jove Paco, enamorat de la seua gent i els seus quefers. M'encanta escoltar-les. Destil·len humanitat i poble, com el bar, com la cançó mateixa que el recollí, el feu símbol i ara, se'l mira encara fer-se un café amb copa, sense gel; perquè amb canviar de vidres hi ha prou per poder beure-se'l, i seguir fent via...










En el bar del poble
Paco Muñoz


"En el bar del poble
s'hi parla de tot
en el bar del poble
s'hi critica tot.

Es fan allí tractes
i enmig de la baralla
i la taula i els diners
apunten els problemes,
pero ningú no parla d'ells.
Ningú no parla de la vida
que aixó sempre es perillós
et poden prendre la mida
i quedes com a mentirós.

Uns parlen de futból
d'altres parlen de bous
n'hi ha qui parla del temps
de si plou o si no plou
quant un s'alça de la taula
el critíquen els companys,
després i torna a sentar-se
altra volta amics i avant.

Que la pensió i el retiro
no li presten per a més
una pensió de miseria
per qüestió de colorets.


En el bar del poble
els hómens s'ho critiquen tot
i en la seua crítica amaguen 
la mala fel i la por".