.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amor:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dilluns, 17 de juliol de 2017

Després del viatge...




Ontinyent, a dilluns dèsset de juliol de 2017.

Mai no hauràs vist escrit ací sobre els meus viatges.
És força curiós. Parle de les mil i una i mai no dic res sobre els llocs que visite i les belleses que arribe a conéixer, a interioritzar i, per tant, a estimar... Igual algun vers, o algun poema sencer deixe caure; igual alguna fotografia; una referència mig perduda... Trobe que els meus viatges, pel que tinc i tenen de simbòlic, formen part d'una intimitat que em seria difícil de treure a la llum. L'única vegada que m'he atrevit a dir-ne alguna fou en el primer, ara ja el primer, viatge a l'Occitània. Em va transbalsar tant que vaig acabar editant el poemari que hi vaig escriure, el "Carriéra Trencavel". Aquesta vegada també he escrit, i molt. No editaré però els versos. Potser els coneixeran els més amics i els familiars, que ben assortits han estat aquesta vegada, i no es podran queixar, de fotografies i comentaris que els hi anava enviant...

Ara bé. Hi ha algun aspecte que m'ha deixat tan pensarós (que no pesarós), que segurament escriuré algun text per ací comentant alguna història o histèria de les que em feren pegar voltes al testet. Però poc a poc, que he vingut relaxat i no vull posar-me ara... 

I una cosa..., et passa com a mi que, com que no pots abastir tantes meravelles com vas trobant-te en viatjar, et vénen més ganes encara de fer viatge? El que sí que tinc molt clar és com és de meravellós això de deixar-se anar per aprendre i prendre noves experiències, coneixent i revisitant, recordant i apostant per futurs...