.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dilluns, 31 de juliol de 2017

Concert calorós? El de Paco Muñoz a Otos...




Ontinyent, a diumenge trenta de juliol de 2017.

Anit, no era nit per a fotografies.
(Tampoc no cregues que ho fou per a massa textualitats...).
M'ha costat triar-ne'n per a donar suport a aquestes paraules que igual llegiràs...
No eixien, dic les fotos... I si eixien, totes elles estaven amerades de l'estrema humitat calorosa, la bascosa sensació d'ofec que patírem a Otos... 

Ho pensava assegut a la terrassa mirífica de Ca les Senyoretes, tot mirant-me allí al lluny la lluïssor rara del Castell de Carrícola, que és del Palomar, ja saps... Podia tocar-se aquella llum, podia tallar-se amb punyal. La lluna de la muntanya, la lluna que més m'agrada, s'envoltava, ara sí i ara també, de densos cèrcols que la feien mes tova, canviant i difusa. Hui dolorejarem... 

Ja em suposava que, personalment, i a banda de les atmosferes i la marinada enganxada a les tantes branques juliolenques que poblen els cansats bancals de la meua comarca, el concert de Paco en el poble més menudet dels que han volgut acollir-lo, em seria feixuc sentimentalment. Tant que, enlloc de crònica d'un concert suós, podria escriure un text d'emotivitats i intimismes afeblidors d'un jo més que distret, tant que ni vaig saber dir cap hola i adéu correcte. L'única ràfega fresca, en aquesta nit xopa, va donar-se, justament, en aquesta terrassa, culpable de tantes causes. La primera d'elles, i beneïda que siga, la mateixa presència de Paco a la terra albarissa de l'ombria del Benicadell altiu. Agrair a la gent que l'estima i s'estima açò que ara veuràs...:






Ja fa un grapat de temps que el senyor Toni Canet gravà aquest vídeo a Ca les Senyoretes mateix... Quins temps aquells en què tot semblava viu i normal... Si et fixes, al final del tot, pots trobar-me a mi mateix ballant i ballant... Fora de les escardusseres visites a aquell redós del senyor Olivares, Joan, feia dos anys i mig que, per motius casolans que no vénen al cas (però hi vingueren en el transcurs del concert...), no xafava jo el poble d'Otos, tan estimat, de veritat; i saps ben bé que és certa l'estima...

La primera cosa que vaig veure és que tot estava al seu lloc. Que el patrimoni cívic estava millor tractat i el religiós de capa (de pintura) caiguda... Però això... Trobar-me el senyor Olivares fent de iaio amb els néts va ser del tot impagable...




Clar que els anys passen, que ací tens al Paco conferenciant amb aquell qui fou Benicadell al vídeo, que no parava quiet... Quantes vegades volgué agrair-los l'home aquella vesprada de jocs?


Ara quan torne a veure com anunciaren el concert, em ve al cap una denúncia als responsables per publicitat enganyosa... "Nits a la fresca"! On?, com que "a la fresca", si crec estar encara ofegat..., he, he...



Res que no cure aquella terrassa... I jo aprofitant per immortalitzar els artistes a aquell lloc, per més que algú em soltara allò de "no, i encara li eixiran bé...". Xe, vos queixareu que era de nit i vos he tret a tots clars...


Veus? Altra de les fotos per a guardar. Cim del Benicadell i Paco. Per a la col·lecció...



Una de les coses més reboniques que puc anotar de la nit és la d'amics del Paco que s'hi aproparen... Au, aneu pillant les fotos d'ací que ja sabeu que, després, puc passar-me setmanes sense enviar-les... Vinga a parlar de negocis, vinga a parlar de negocis, fenicis! Sort que vau fer posse...



Perquè no direu que aquesta no és una bella conjunció (i perdone'm pel mot, senyor Marco) d'eminències...!



Però anem ja amb el concert, que després del soparot que ens cuinà Assumpció, que té les mans tant d'or com el cor... Venia bé passejar un poc i seure a l'espera que les coses anaren venint.



I què succeí? Jo que sé... Anava jo amb les meues cabòries mal esteses i quan em vaig adonar ja estava emocionat amb la dedicatòria a Empar Granell de la "Marinera fidel"... Potser aquest fou un moment de despertar personal. Ostres, ací a la plaça del Llaurador on tantes coses belles he viscut, i darrere del rellotge d'Alfaro, està Paco emocionant-nos amb una de les millors marineres que li he escoltat, amb uns músics de corda entregats (el senyor Rentero estava en estat de gràcia, puc assegurar-ho). Com si agrairen el suport del públic, escampat al davant de l'escenari en les cadires i per tota la plaça amb tauletes de les de sopar amb amistats... 

I el Paco, solt de llengua, sabent-se en el poblet d'Astèrix, vinga a quedar-se ample...

Si a Ontinyent ens parlarà d'Empar i farà el que té previst amb David Mira, igual ens toca eixir a tots amb barqueta...



I mira-te'ls a tots com a sardines en bóta! Que sí, que l'escenari és gran però amb el tot plegat tan atractiu que els acompanya en aquesta gira, queda menut...



I jo, deixant-me abeltir, constatant que, ves a saber el perquè, hi ha otosins que m'han retirat la salutació, saludant a la bona gent d'Otos, Bocairent, Alfarrasí, Ontinyent i Bocairent que vaig trobar-me i que, després i per atendre urgències vaig desatendre, que ja saps com em van els protocols...




Aquella calor anava apagant-me, i no sols a mi... A poc a poc, la cridòria de la gent anà canviant-se en un aplaudiment constant fins i tot al mig de la cançó i, allò, enlloc d'un concert a l'aire lliure i viu de la plaça s'assemblà més a un teatre formal amb l'aire condicionat espatllat del tot... Otos sap acollir ben acollit...


Però els qui són professionals, bé ho demostren sobre les taules...



I jo, a la meua..., paga la pena recuperar passats?

I em ric sota el nas quan Paco recorda les relacions que l'uneixen amb alguns dels músics, i dels tècnic, que mai no parlem dels tècnics i què faríem sense ells els oients per escoltar i els cantants quan algun micro es desendolla... Doncs res, el nostre aplaudiment a aquelles relacions anyades basades en la confiança mútua i tal...


I de sobte la cridòria que s'alça arreu de la improvisada platea... Un ratot que, per sobre els cables, corre a escoltar el concert des del fanal. Xe deixeu l'animaló que disfrute també!



I després que se'n tornà, el Paco, savi com és, reprén les atencions amb el seu cant, molt emotiu aquesta nit, qui anava a dir-m'ho que em seria el concert més cordial dels qui he viscut darrerament i, no tinc cap mena de dubte, el millor de tota la gira fins el moment...!



A l'hora d'agrair, després d'un "Serra de Mariola" de veus massives (i ben pronunciadores de la convenient harmònica vocal) el moment final, com sempre atropellat per les circumstàncies... I jo, aplaudint-lo fortament perquè, no et mentisc, tot plegat fou meritori...




I entre unes llums i altres, i jo que estava més en altres coses meues, vaig poder fer algunes fotos que no sé com han eixit... Ai senyor Blesa, si vosté sapigués el que, per a mi, hi ha darrere de l'atribució de monstruositat que va soltar...


Aquestes m'agraden més... Uns ací, altres allà, i una sola llum que no faça reflexos verds...
I jo a la meua... Paga la pena recuperar passats que no saps com encabir en els teus futurs...?


I la plaça buidant-se, i nosaltres encara allí, uns i altres, contant les darreres causes...


No sé... Si no eixen avant negociacions encara obertes, el proper concert de la gira ja serà al meu poble... Esperem estar ben desperts pel què vindrà... I bona nit, que va sent hora. Un concert per recordar, una nit massa plena d'instàncies... Au, rep de part meua un bes tan dolç com el que Paco dedicà al senyor Ferrer... Hi ha estimes que superen tot...