.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dimarts, 18 de juliol de 2017

Cassons..., quin concertàs de Paco a Dénia!!!!


Ontinyent, a dilluns dèsset de juliol de 2017.

Com que darrerament no sé alfarrasar amb els quilòmetres i les hores, si m'encante arribe tard. És sempre un plaer baixar a la capital de la taifa, l'altívola i sempre agradosa Dénia, i més si és per escoltar Paco en el que, segons ell mateix, anava a ser un dels concerts més emocionables de tota la gira... A veure... Vaig a fer-me una proposta... No vaig a usar cap forma del mot "emotiu" per un concert que tots els qui ens estimem el Paco sabíem que la vetlada seria això mateix, afectable, impressionable, sensible, excitable i sentimental, entre d'altres sinònims... Quants anys han viscut Paco i Pepa a Dénia? Si encara tenen casa; okupada, això sí, per una okupa que n'ha heretat l'estima. Sempre que hi parla de la vila marinera, ho fa amb desig d'enamorat, el Paco. Què li ha dedicat alguna cançó a una ciutat concreta que no siga Dénia o València? Que si et poses a buscar el Montgó no el trobes ben poderós a moltes de les seues lletres? Què fins i tot en grec ha arribat a nomenar el lloc...!!! (Sí, bressol de pedra Hemeroscopea, xe...!). 



El lloc, la plaça del Consell, ataquinat de gent, que hi acabaria havent-ne a les escales i plantades pels costats... I la processó final d'amics, coneguts, saludats i admiradors s'avança encara al principi i jo no abastisc a saludar gent que ja conec, o que em presenten, o que em coneixen a mi, o que... Paco arriba a dirigir-me unes paraules tan amables en un moment determinat, que acaben derretint-me... No, si jo també acabaré plorant aquesta nit calorosa i e... 



Au, va sonant l'hora, les onze van tocant, i no és cosa de fer esperar la gent, que després acabarem a les tantes... Ja estan llestos els darrers consells espirituals? El senyor metge oficial de Paco li ha recomanat les apotequeries necessàries per sobredur l'això que li vindrà quan es trobe amb els primers aplaudiments? Doncs ja pot eixir el senyorhome a la palestra, que Dénia l'espera...

I ho fa com les darreres vegades. Dubitatiu als primers compassos de "La meua terra"... Però és agafar-se i fuig que et xafe!!!! L'Apa, acabarà dient a la fi del concert que Paco hui se n'ha eixit... Pepa s'ha passat el concert tota nerviosa perquè això no pot ser, tanta això del cor que jo no puc dir..., exacte. Però a veure!, com no va a cantar emocionadíssim un senyor anyat com ell, al seu poble! Si no sé com ha tingut forces per cantar "El vell Montgó"...! Deixem que s'emocione, i que plore si vols... Ben emocionats estan els qui s'estimaven la Maria Ivars d'escoltar-se el seu poema "Tendror" cantat per Paco i Ina Martí! Ben a dins ha arribat al públic la lectura del poema d'Antoni Prats que ha fet Paco reconeixent Dénia com a sa casa... Si el concert de Montserrat, el seu poble, va ser ja tot un manoll de sentiments, aquest ja... Ei, i no vull pensar quan arribe el d'Ontinyent, el seu poble, i el final de València, la seua ciutat. Millor que pensem en acabar aquest amb salut! Quan puge a la fi a l'escenari per fotografiar-lo amb l'auditori al davant i el castell al fons, acabe entenent les cinc vegades que Paco ha trencat a plorar... Veuràs després les fotos. Era per a això i molt més...

I els músics, aquesta nit, més que inspirats... Serà l'ambient que es respirava. Tot allò bo ho amillorava...


Si et fixes, tots als faristols tenen penjades pinces... Em va fer gràcia la cosa. Fins i tot Paco en tenia no fos cosa que se n'anaren volant tots els papers a meitat concert, que es preveïa ventada. Fins i tot hi ha qui va comprar-se una carpeta aqueixa mateixa vesprada, eh? Però res, l'únic ventet que ens sobrevingué fou el de l'estol aquell de gavines que, de sobte, acompanyaren la "Marinera Fidel" venint del castell i cridant. L'explicació de Paco em va deixar a la cadira... No hi ha com ell. Pegunteu-li a veure què vos diu...



I és que Paco estava inspirat entre la seua gent, vinga a fer referències a uns i a d'altres... I els uns i els altres li responien amb expressions d'estima. Fins i tot es va atrevir a contar-ne alguna d'aquelles que et xarra en la intimitat i que després... Aprofitant que estava la seua gent de la rondalla, va xarrar que hi havia un que estava convençut que a Paco li agraden els eriçons... I demanava que el convidaren a eriçons i tot. Quan la gent li preguntava d'on s'havia tret això, ell responia que fins i tot hi havia una cançó que deia que li agradaven els eriçons: "i l'eriçoooooons veureu volaaaaaaar!". Ah, a Paco el que li agraden són els horitzons...




I heus ací la patidora de la nit... Ai Pepa...! Si Paco estava nerviós, tu....! I te'n vas anar sense que et convidara al gelat que et vaig prometre. No et preocupes que la setmana que ve, quan ens veurem per anar a Alfarb a l'homenatge que li fan al santhome aquest, jo et duré llimonet del Polero, el millor del nostre poble!(de Paco i meu, ja m'entens...).


Ina ho va brodar. Però com de bé sap fer-ho aquesta dona. VULL QUE TREGA JA EL DISC, xe!, que serà una delícia escoltar-lo, recontra!!!!


I si em va costar fer-li fotos al senyor Rentero sense que eixira per darrere la marca comercial que no patrocinava l'espectacle... (En canvi, com estaven de bones les hamburgueses de la tenda del costat, que ja m'assemble a Paco i em cal contar-ho tot).
Deixan ja les nicieses. Només per escoltar la capella de músics que l'Enric Murillo ha posat al voltant de Paco en aquests concerts, paga la pena acudir. La paraula "artistes" es queda molt i massa curta...



I ací la secció de veus, més el director del tinglat aquest. Quina joia de gent...


Que siiiií, que m'encanta penjar fotos d'Ina Martí, i també del senyor Aparicio... Quina elegància...! Amb senzillesa, la presència que té la senyora Martí damunt l'entaulat és gran, i a cada concert que passa, la veig millor, creixent, i això és tan important per qui s'estima aquest món tan difícil de la cançó...


De veritat, unes joies...


Bé.... Un dia d'aquests faré una prova a veure quantes paraules sinònimes de bona persona m'ixen del senyor Apa. Encara caldrà inventar-me'n algunes per tal d'abarcar la seua immensa sensibilitat i l'estima que posa en tot allò que fa. A més, fins i tot sense treure-li tota la cara ix bé en les fotos... Ací, volia jo que es veieren les postissetes amb què s'acompanya cantant eixa "Malaguenya" que fa que la gent salte de les cadires a aplaudir. Un geni, un bon geni i dels màgics, de veritat.


I arriben les fotos dels plors... Tu mateix diràs sí...



De totes, aquesta és la meua preferida...
Però hi ha trampa. Hi ha alguna més que, de tan personal, no la penjaria. Veig en els plors de Paco una estima tan gran per la seua gent... Un sentiment d'agraïment... Què pensaria mentre rebia tals aplaudiments? Ho sé perquè ho va dir, se li va escapar parlant amb Pepa... I a mi m'això que no diré tant que em vaig passar tot el llarg viatge de tornada amb mal cos...



Au, els artistassos reben el merescut òbol del públic. I com diu Paco que deia l'Ovidi, per si vostés eren tan amables, teníem preparada alguna altra cançó...


I no sé el perquè, el "Serra de Mariola" em sonà més himne que mai...

Però alertaaaaa!




No. Jo esperava que cantara per acabar aquell "T'estime Dénia, t'estime...". Però no podia ser... Hi ha cap dels assistents que dubte d'aqueixa estima veient com se'l va veure en acabant?



Res, que també l'hem acabat amb salut..., i jo no me'n podia anar sense fer aquesta foto... Sé que li agradarà molt al Paco, que no veus la cara de satisfacció que fa...?
A la setmana que ve, l'homenatge d'Alfarb. I a l'altra, la gira durà PER FI a Paco a la Vall de la Terra Blanca. Veurem l'hora que marca a Otos...


I ans d'acabar, deixa'm que et xarre una anècdota que ens passà al final. Mentre ens retiràvem, apareix l'encarregat d'un dels locals d'oci de la zona i demana fer-se una foto amb Paco. Resulta que cada vegada que acaba una sessió, ho fa posant "El vell Montgó". Mira que m'ho havien dit vegades i vegades, però fins ahir no ho vaig veure clar. Un himne...