.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

diumenge, 4 de juny de 2017

Una vegada ja a l'Orxa, a disfrutar de la Trobada...!





L'Orxa, a dissabte tres de juny de 2017.

Comence fort, perquè la Trobada de l'Alcoià i el Comtat començà forta pels qui quilòmetres férem i després ens esperàrem, armats de molta i santa paciència, que s'acompliren les previsions...




Després tot era parlar i escoltar parlar els uns i els altres. La pregunta més profunda que se m'arribà a plantejar a partir del tema estrella ("mira que ens ha costat aparcar"), és la de "¿tenen o no dret els pobles xicotets a fer un acte que aculla tanta gent, una Trobada mateixa?", trampa!, pregunta falaç i enganyosa... I capciosa també...




El dret moral el tenen sempre! És més, habitualment són els pobles menuts els més entregats i els qui millor responen a la crida d'acollença, honrats pel regal que se'ls fa de mostrar-se com hostes lluïts, sempre que siga del poble, de l'escola, que isca la convocatòria i no de l'interés polític de torn de l'ajuntament de tanda..., que eixa és una altra de la que prompte ens tocarà parlar...





Tenen dret? Que ho diga qui repartisca els drets al món!, però tenen possibilitats certes de fer agradosa l'estada, d'oferir quelcom propi a molta gent? Ai..., el punt feble de l'Orxa era, sense dubte, l'aparcament i l'aparcament va llastar la jornada.




El comentari més viu era que poc s'havien preocupat del tema els organitzadors, que només cinc membres de protecció civil, cap senyalització pels qui no hi havien anat mai al poble i...




A mi, que me'l conec i me l'estime, em va tocar aparcar en la carretera de Vilallonga, a la vora de camí que dius que com es pegue foc entre tanta brossa, ací ens quedem, en escoltar-me els comentaris de gent que assegurava haver aparcat on Al-Àzraq baixà del tren dels Anglesos per restaurar el castell de Perputxent, anava venint-me al cap una idea: ja no depén ni de gran ni petit, això del poble, sinó de la bona o no bona organització, i de les possibilitats reals de cada entorn...




Què penseu, que a l'any que ve a Biar no tindrem un problema semblant?


Perquè no serà que no hi hagué una bona organització en el que és Trobada, Trobada! Amb tanta calor com feia, que va amansir-se durant la llarga vesprada, el passeig pels carrers plens a gom es feia relaxat i bonic, amb tantes propostes...



La cosa de la imatge l'han brodada; que mai no havia vist que d'un cartell tan reeixit s'arribara a fer una mena de falla, com si de sobte s'hagués fet tridimensional el globus aquell carregat de festa i jovenesa...



I l'atenció de la gent del poble, tan implicada, i tanta iniciativa interessant dels centres escolars...



M'encisà aquella cavalcada amb els castellers de Xàtiva, els Gegants i els nans de Beniarrés, els sacs de gemecs, les dolçaines, els nanos... quina joia més complida...






Ha de donar goig el participar-hi en trobades com aquesta meua de nova adopció, com la meua pròpia valldalbaidina...


A veure si al meu institut ens animem i fem paradeta dins de dos anys, que a l'any que ve, el que ens tocarà és una grossa inesperada, perquè no compràrem butlleta...