.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dijous, 8 de juny de 2017

Sobre els nous dissenys corpussians de València





Ontinyent, a dijous huit de juny de 2017.

Vinga, que ja ha arribat el moment de dir la meua, hui que falta exactament una setmana pel Corpus, Corpus... I ja sé que hi ha qui espera en caneletes la meua crítica, que bé han volgut provocar-me per tal que esmole la llengua i diga que... Però em sembla que aquesta vegada han punxat en os. A veure... 

Fa poc em va comentar un senyor ben educat que sí, que considerava que tenia raó un servidor amb tot allò que he anat dient quan m'he ficat en les darreres publicacions cartellístiques/publicitàries de la Regidoria de Cultura Festiva de València, però clar, com que ell era "del règim", no podia dir-ho... Vaig quedar-me blanc! Justament això és el que pot amb mi... I tant que ho voldria evitar, casar-me mai amb algú que m'impedira la crítica pel fet mateix de les noces!

Aleshores, és ací on hem arribat, justament? Què s'ha establert una mena de "nou règim" que tapa boques i ulls? Jo que pensava, ai il·lús, que no es repetirien maneres arcanes i manioses, i menys per part de gent extremadament preparada i amb gust i sensibilitat, i ara... Doncs no, senyors! Facen com creguen convenient! Un servidor, però, continuarà dient la seua perquè cercar prebendes o pesebres no és bona feina i fer com fan és pecat... Però és que en l'antic regimen no obries la boca...! Ah, que només em lliges quan et cou...? Mal em coneixes...!

Estic fartot del sempre la mateixa mona vestida amb sedes distintes, ara li toca dur les de la "modernitat" casposa front una passada "caspa" moderna; i qui diga que no, no és que no tinga dreta a l'armadura, és acusat de paletisme directament. I les justificacions, del tot infantibles, que bona cosa de premis fashion s'estan rebent, que si... I com bé sabem tots de què va la cosa, millor passar i allà cadascú amb la seua consciència. 

Un servidor no es ficarà amb els dissenys. De ben bonics que se n'estan fent, també cal dir-ho. La nova imatge institucional de la Casa de les Roques, ara Museu del Corpus, resulta magnífica, fins i tot des la previsibilitat icònica que, vulgues o no, necessitava de la figura de la Moma per tal de crear consens... Si el veuen aquells del meu poble que són més papistes que el papa en aquestes coses corpussives —com si la representació vivent de la Virtut no fos suficient—, es posarien les mans al cap en veure que no hi ha cap custòdia ni cap ostensori ni cap signe remotament religiós que..., 

I del cartell poc diré, allà cadascú, insistisc. Només que vaig confondre'l en principi amb una nova campanya sobre el valencià a les festes, d'aquelles que engega darrerament la Diputació de València.

Això sí, el que no puc suportar és que se'ns prenga per imbècils, i així segueixen... Ja pot dir-se el què es vulga de l'obra, però assegurar que és una reinterpretació del "Rotllo del Corpus" només significa que qui tal cosa signa no l'ha vist mai, tal "Rotllo". I si s'insisteix en la idea, ja qualsevol cosa que puga fer-se o s'haja fet fins ara en aquest camp corpussià (qualsevol plasmació de personatge o participant), pot asseverar el mateix.


Fragments del "Rotllo del Corpus" de València.


A la manera de les Festes de Folls ens n'anirem: "Un consell vos donarem..."; feu el favor de canviar d'una vegada el discurs aquest que tant vos acosta als qui esteu substituint. Estic segur que seria millor explicar no diré que "veritats", però sí aspectes que puguen resultar interessants d'un treball millor o pitjor, digne o indigne. Com per exemple per què cada lletra és diferent i si això representa res... I si fora un dels papistes del meu poble, per què no apareix absolutament cap element religiós sent que el "Rotllo del Corpus" en recull bastants (a cabassades)...?