.

.
"Vengut és temps que serà conegut/ l'om qui son cor haurà fort ho covart."

Poema XXX.
Ausiàs March.
.


dimarts, 27 de juny de 2017

Quan la "tradició" s'embruta les mans amb sang...




Biar, a dimarts vint-i-set de juny de 2017.

Sota la capa de la tradició s'amaguen animalades històriques. 
Aquesta pot ser una premisa introductòria a tot un catàleg d'inconveniències culturals per a la societat actual heretat d'altres societats anteriors que cal entendre només des del seu propi context. És un erro constant jutjar passats des de la prespectiva present i no entrarem en el joc, nosaltres. És potser un erro també mantenir passats que ens discriminen, falten o molesten d'alguna manera en l'ahui que ens toca viure?

Quan aquesta pervivència ataca idiosincràsies culturals humanes, fins i tot hi ha qui li costa captar o reconéixer on està la possible falta, la discriminació, el fora de joc... Si està costant que les dones alcoianes puguen eixir als Moros i Cristians en igualtat de condicions que els homes...! Si està durant la discriminació a les dones fadrines davant les casades en algunes dansades populars...! Alguns dels "pecats" festius heretats o bé són molt puntuals en l'espai o poc visibles pel comú del general. Ves i digues, ara, que s'eliminen les reines de festes, clavariesses, falleres majors, bellees del foc..., igual serà més pragmàtic elevar els homes als mateixos llocs jocfloralístics que no eliminar les figures femenines de protocol fester... Seria correcte culturalment deixar pas franc a la participació de dones en les representacions del Misteri d'Elx? 

El mateix tipus de dubtes es manté quan el què enfrontem són les pervivències del maltractament animal. En aquest cas però, i interessadament, el problema es magnifica... És correcte suspendre per "salvatge" als ulls de hui la tradició de les corregudes de bous? Em diràs que sí, per suposat. Em diràs que ni pensar-ho... I el correbous? I els bous a la mar? Punxem en os, eh? 

I si parlàrem de les històriques corregudes de galls, desaparegudes de la meua comarca només en els darrers anys 50? Es penjava un pollastre viu d'una corda estesa entre dos balcons i un individu, a cavall, provava d'arrencar-li el cap. Quin ois, veritat? I quina diferència hi ha entre aquesta pràctica, viva encara en puntuals poblacions diguem "mediterrànies" i la dels bous...? Quina d'ambdues és més "inconvenient". La segona? Per què? Perquè no ha estat considerada socialment un art? La sang és sang, i és molt escandalosa. La d'uns i la d'altres. Què uns dolors són pitjors que no altres quan insistim en la mort d'un animal com a divertiment públic?, com a tradició a defendre?

Tot això em ve al cap en desdejunar-me amb una notícia que parla de corregudes d'aquestes de galls. Hi ha un poble a Toledo, El Carpio de Tajo, on, per sant Jaume, pengen oques i representen la comèdia cavallística que acabe de comentar; només que, per evitar un espectacle de sacsades agòniques abans que a la víctima no li arribe el rigor mortis per desagnació i politraumatisme, la pengen ja morta... Davant aquest fet, una veïna d'Alacant (ni més ni menys) ha arreplegat unes 135.000 signatures per tal que es prohibisca el costum o s'obligue a convertir-lo en una mena de cucanya o joc de canyes o anells... 

Veurem com acaba la cosa. A mi, el què em preocupa és que, en aquest món tan múltiple i hipercomunitat, la sensibilització social que duga a la reflexió sobre els propis actes, la pròpia tradició, no nasca d'entre els propis afectats. En aquests casos, i a nivell psicològic comunal, pot acabar tenint-se com a cert el refrany aquell que diu que de fora vindran que de casa ens treuran, La negativitat que supura la dita és el què acostuma a arrelar i actua com a efecte rebot, com a reacció xovinista immediata, davant fins i tot de qualsevol sana possibilitat de discussió interna. Després, s'espessen les postures i l'empastre social està muntat. Ha passat tantes vegades... 

Ara mateix, cap festa no és lliure de ser acusada de ferir alguna sensibilitat pròpia o forana. Mira't els Moros i Cristians des d'un punt de vista de creença islàmica (les Mahomes bé que han patit ja en cartró pròpi aquestes històries. I al pas que anem, encara hi haurà (Fortuna no ho vulga), qui dirà que si els camells no poden participar en les cavalcades de Reis de l'Orient tampoc els cavalls no pinten res en les entrades morocristianes; o que tallar un xop per plantar-lo al mig d'un poble no és exaltació de la Natura sinó atac al Medi; o que, i acabem amb la mateixa participació festiva de persones, amollar una xiqueta vestida d'àngel a una corda i al llarg d'una plaça perquè trega el vel a la Mare de Déu pot provocar-li seqüeles mentals, i tal...