.

.
"Vengut és temps que serà conegut/ l'om qui son cor haurà fort ho covart."

Poema XXX.
Ausiàs March.
.


dimarts, 27 de juny de 2017

Pobreta Gloria Fuertes...




Ontinyent, a vint-i-set de juny de 2017.

Pobreta meua. Ni enguany que commemorem el seu centenari pot ser reconeguda Gloria Fuertes...

I tot perquè el senyor Javier Marías, al periòdic El País, ha dit d'ella que no mereix, com a poeta, ocupar el lloc que alguns li estan preparant, algunes, millor dit, feministes...

La conclusió que ha extret el senyor Juan Cruz, al periòdic El País, provant de defendre el senyor Marías dels moltíssims atacs que ha rebut pel seu escrit, no té desperdici: 

"Gloria Fuertes está entre las glorias intocables de este momento histórico. Qué atrevido Marías, arañar nombres de los recientes santorales. Ha chocado contra el renovado puritanismo, que apunta con letras de oro lo que siempre estuvo en la división de bronce de la muy vapuleada historia de la literatura menor española. Y tendrá su merecido en las redes sociales, que ahora ya lo están tratando de quemar en las hogueras en las que se quema a aquellos que desafían la corriente".

No es parla, bé es pot veure, de literatura sinó de política. 

Tenen raó els senyors Marías i Cruz quan parlen que hi ha un ultramontanisme feminista? Les dones sempre han estat minusvalorades per la societat nostra, i se sap de vell. És clar que algunes han brillat en el camp de les lletres, algunes... Caldria revisar la qualitat literària d'altres encara desconegudes.. Pero també d'altres, també desconeguts. I encara diré que caldria derruir els altars sobre els quals encara es venera unes i uns de manera immerescuda! Ara mateix, home o dona, si no tens els endolls corresponents, els ajuts, les amistances, els contactes, quedes fora de qualsevol circuït. Si els tens, mel de romer per més que sigues mel enganxosa, cerol per a sabates, betum de judea encara.... Serà això denunciable en el futur? Es recuperarà a aquells d'ara que són marginats pel sistema editorial? Hi haurà algun moviment que revolucione demà aquest factor i resitue cadascú al seu lloc...? Igual el tracten d'extremista, radical, partidista, aprofitat, sensacionalista...

Clar que cal revisar coses. Cal revisar-ho tot! I clar que cal visibilitzar el problema històric del sotmetiment de la dona. Però hi ha maneres, tambe ho entenc. Un amic em parlava dels problemes que ell trobava en el recent exclusivisme: pagar amb diner públic carrereres de bicicletes en què participen els dos géneres seria bona idea. O lectures poètiques d'una diversitat d'autors on no importe el gènere, també. Cap cosa que siga excloent, o parcialitzadora, no és socialment positiva. Ni tant sols quan es vol visibilitzar el problema. Es pendolitza... 

No sé. Tota idea argumentada l'escolte. Però davant el tema Gloria Fuertes, que tinc per escriptora enorme i en absolut de tercera divisió d'una competició menor, no puc més que copiar els versos seus que usen els qui s'han oposat a les idees que hi ha al darrere de les paraules dels senyors Marías i Cruz:

"El cuento

Lo primero, la bondad;
lo segundo, el talento.
Y aquí termina el cuento".