.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dilluns, 5 de juny de 2017

No és Dilluns de Pasqua Granada? Em cal cantar-li a sant Esteve...



Ontinyent, a cinc de juny de 2017. Dilluns de Pentecosta.


I ja sé que em faig pesat amb allò de que si Sant Esteve per ací i per allà. Però si el conegueres, trobaries que és un lloc de pau, de força, de sensibilitat asserenadora. Sí, val que cada dia me l'estan posant més barroc i ferrós, però bo... En pujar-hi, jo eixes coses ja ni les veig. M'agrada asseure'm cara la Vall de la Terra Blanca, cara la Mare Mariola i el Pare Benicadell, al fons l'Aitana, a la dreta els Alforins immensos, allà lluny a l'esquerra la idea de la mar...

I com hui és Dilluns de Pentecosta, em permetràs que torne a entonar aquell cant que prompte acomplirà el primer segle de lletra, que de música en té diversos ja..., i que ens'explica a propis i extranys com va la cosa de pujar-hi com cal i tal. 
Cada dia com el de hui, quan el meu poble diuen que era poble en el sentit aquell de la gent i el seu costumari vívid, una vegada feta ahir la festa de les Salvetes a la Puríssima Concepció amb cants, acapte i subhasta, hui tocava enfilar el camí de les Boles per encetar a poc a poc, la pujada... Això si estaves viu! Si et mories, passaven certes altres coses... he, he, he...

Au, sant Esteve, per tu torne a cantar...!


Cant de Sant Esteve
Remigio Valls.

" Sant Esteve d'Ontinyent, / encén foc en caure el dia,
foc que diu devotament: / reseu tots l'Ave Maria!

El qui puja a Sant Esteve / matiner amb cor fidel
per unes mateixes passes / puja a l'ermita i al cel.

Sobre bancalats i serres / hui l'ermita esclata en gent,
que adora una hòstia enrogida / pels raigs del sol naixent.

Blanca enllunada de ciris / i de sol, per Ontinyent és,
l'ermita de Sant Esteve / flama de Pentecostés.

El sol, que cap a l'ermita / pujava esta matinà
al pondre's la cabellera / s'ha deixat allí enredrà.

En la Cova de l'Avern / el dimoni està rabiant, 
quan al gloriós Sant Esteve / propet la festa li fan.

Sigues falla de l'Ermita / a cada poqueta nit,
llum de devoció cristiana / per a tot ontinyentí.

Per menjar amb apetit / i gojar santa emoció
esmorzar en Sant Esteve / i assistir a la funció."