.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dimecres, 7 de juny de 2017

L'esplendor d'un cartell preciós amb una història al darrere...



Ontinyent, a dimecres set de juny de 2017.

Una de les complaences més satisfactòries que em dóna el meu blog de cartellística festiva, Can Carrasca - Carrer Cartelleria, és el contacte que, de tant en tant, tenen a bé establir amb un servidor diversos autors. No és tan sovintejat com a mi em plauria, que m'estaria una vida comentant sobre el tema, però, quan algun autor em fa arribar la seua obra, i a més, té el gust de comentar-me-la, jo en faig festa major de l'oportunitat.

Una de les persones que més i millors coses em facilita és el dissenyador Pau Àlvarez. En aquesta ocasió, em fa arribar el cartell que ha dissenyat per a la segona Fira Modernista d'aquesta vila riberenca. Bona festa, puc donar-hi testimoni, que l'any passat la vaig gojar-patir de manera intensa. I del tot recomanable si hi vas amb temps i reserves les visites prèviament... 

Si en la primera edició, el treball que va fer el senyor Àlvarez va basar-se en un dibuix d'una novel·la de Blasco Ibáñez, aquesta vegada ha treballat sobre un magnífic anunci de l'ínclit albaidí José Segrelles Albert, quasi res... I el què em conta, m'emociona i tot perquè m'agrada veure que, al darrere d'obres de qualitat, hi ha una inspiració certa, una referència buscada i una explicació preciosa..., xe, igualet que els cartells de la cultura festiva aquella de València (prompte em ficaré amb el del Corpus d'enguany, que va sent hora...).

L'adaptació de l'obra segrellesiana, propietat del cronista de Carcaixent Bernat Daràs, s'ha fet amb el nihil obstat de la família de Segrelles, fet que no m'extranya gens tenint en compte la seua esquissida amabilitat, per a mi proverbial. 
Es tracta d'un full publicitari d'una fàbrica d'essències propietat de Pablo Journet. Era aquest senyor provinent, ves per on, de la preciosa Carcassona que tant m'enyore, i va establir-se cap a la dècada dels setanta del segle XIX a la vila del Xúquer per tal de crear una fàbrica, la primera, de productes derivats dels cítrics. Diu el senyor Àlvarez que com que la producció era d'alta gamma, buscava com a publicistes els millors artistes de l'època..., eixa sort tenim! 

Si és que, només en veure la idea segrellística, dóna ganes de tastar d'aquest suc de super taronja... 

Felicitats per l'obra, i gràcies per fer que no siga una més de les que arriben i passen.
I gràcies, sobretot, per compartir la seua història...!