.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

divendres, 2 de juny de 2017

Fer, desfer, "pirulo" roig, "pirulo" blanc...

Espai al capdamunt del Campanar de la Vila d'Ontinyent on s'hi fixa el ja famós "pirulo", siga roig, siga blanc...



Ontinyent, a divendres dos de juny de 2017...

Aquesta nit, tan plàcida, el meu mòbil m'ha sorprés... M'arriba un missatge al Facebook del senyor Ramon Martínez Boscá (que Fortuna me'l guarde amb salut i per molts anys) que, literalment, diu: "Estem d'enhorabona" Ja torna a lluir el nostre Campanar amb la seua lluminària immaculada com sempre". Bo. Sembla que el "pirulo" aquell roig que van ficar a sobre del tot del viril símbol patri més propi del meu poble, i de què et vaig parlar la setmana passada, ha estat eliminat i l'han substituït per una llum clara, més amable... Al Periòdic d'Ontinyent també en parlaren i donaren alguna que altra raó, sembla que totes anecdòtiques. Era de preveure el canvi. Igual com era de preveure que, només publicar-ho, la gent es posara molt nerviosa... Ho sé per experiència. És tocar el Campanar de la Vila i la gent sent tocada la moral més profunda. Per això em va fer tanta gràcia que desseguida començaren els comentaris curiosos al meu Facebook... Anaven més aviat per altra banda més fosca que no una llum roja que, algú, em va arribar a tatxar de prostibulària... "Posem algo vermell a la blancura immaculada...". Efectivament, per ahí van les coses, i no cal tampoc... El mateix senyor Martínez Boscá ha deixat anar l'adjectiu ditxós junt al mot "lluminària"... Llum blanca tindrem. Recibiu-nos en el cel, Puríssima Concepció... 

A la fi, açò del "pirulo" roig del campanar, passarà a ser una altra de les anècdotes curioses, bromeroses, que han sacsat el meu poble i han passat a l'oblit... Com quan en la Setmana Santa posaren un Cirineu a "Nuestro Padre Jesús"; o l'alcaldessa del perol comprà la benevolença publicitària de l'Associació de Veïns del meu barri prometent-los una font de ceràmica a la rotonda aquella on encara s'alcen al cel tres palmeres; o quan l'Ajuntament canvià el nom del final del carrer Martínez Valls pel de Ramon Llull; o quan l'actual ajuntament publica llibres "culturals" absolutament denigrants de la nostra cultura i es queden tan panxos; o quan canviaren els cartells d'entrada al poble des de Fontanars dels Alforins per Sant Rafael pels d'"Ontinyent Oest"; o quan digueren que els molins elèctrics que anaven vora l'ermita de Sant Esteve eren més alts que el mateix Campanar de la Vila; o...

M'ha fet recordar el títol d'aquella comunicació que vaig presentar fa tants anys a un congrés sobre el canvi festiu: "Fent i desfent s'ensenya la gent (i es gasten els diners del contribuent)". I la paciència. Però ens entreté...