.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dissabte, 3 de juny de 2017

Els Catorze Sants Auxiliadors...



Ontinyent, a divendres dos de juny de 2017.

Hui que em diuen que és sant Telm, o Elm, patró dels mariners i dels violinistes, em pega per veure el perquè, atret com m'ha atret sempre el foc aquell dels pals dels vaixells que li atribueixen. No m'ha interessat la vessant violinista que en veritat serà flipant del tot, perquè les relacions patronístiques que s'estableixen de vegades entre oficis, costums i santets desafien tota lògica. I això que hui siga l'onomàstica d'aquest sant m'ho ha xarrat una violinista...

La primera cosa que em fa posar-me ja dret és que hi ha dos sants Elms (o Telms) foguerers mariners... L'un per a tot arreu, el de hui, sant Erasme de Formia, representat com a màrtir dels romans al segle segon, i un altre per a les Espanyes, un dominic del dotze amb un nom d'allò més inhabitual als altars, sant Pedro Gónzález Telmo... que nasqué a Fròmista, lluny de la mar, i que es confongué amb el primer com a patró (no oficial, això sí) de la marineria. Tant que és representat amb un ciri i un vaixell a les mans. La seua festa, però, es fa el 14 d'abril o també el dia en què els valencians celebrem sant Vicent Ferrer... I sí, sí que va veure el mar, més faltaria ja, que deien que feia miracles per alimentar els pescadors del Cantàbric...

El santet de hui, Elm i Telm, és l'Erasme. I mentre m'entretinc en el martiri més al·lucinant dels que conta en les seues vides de sants el Jacoppo della Voragine, el seu, em trobe de retruc amb una tradició que no havia escoltat mai... La dels Catorze Sants Auxiliadors... 




Els Catorze Sants Auxiliadors? Uns sants determinats agrupats per tradició a la manera dels superherois de còmic nord-americà conjurats per a la protecció dels fidels que a ells s'adrecen en moments de necessitat? Doncs sembla que sí... Són santets dels nostres de tota la vida que la gent germànica ha invocat tots junts contra qualsevol mal, com també sol representar-los sobre material devocional divers... I la de temps que t'estalvies en cas d'urgència en aclamar-te a la colla sencera?, els Vierzehn Nothelfer... Que no se n'assabente la Marvel que la dúiem clara al cinema...





Alguns d'ells són dels tinguts com bàsics en la nostra immediata cultura religiosa;  d'altres, no n'havia escoltat mai parlar. I encara hi ha qui, d'una i altra llista, han estat eliminats del culte oficial de l'església... I qui són? No et faig esperar més, que tindràs pressa... Ací tens un llistat per ordre celebratiu al llarg de l'any:


- Sant Blai (3 de febrer). El sant gloriós que ens treu la tos, patró del Ràfol de Salem, de Montaverner (perquè el furtaren a Bèlgida) i de Bocairent (a no ser que el canvien com el van canviar per sant Jaume) enceta el llistat. Advocat contra els mals de la gola i qualsevol dolència que tinga a veure amb el sistema respirador humà...

- Sant Jordi (23 d'abril). El sant guerrer fester (llaurador, que és el que el significa el seu nom), patró de la Mariola (de Banyeres de Mariola per suposat, i al 33% d'Alcoi), de mig món antic, de l'amooooor i dels llibres, no podia faltar al llistat, però no per defèndre'ns de cap drac que a la vida es presente sinó per la vessant, justament, llauradora: la cura dels animals domèstics. Com es nota que els germànics aquestos no coneixen sant Antoni Abat...

- Sant Acaci (8 de maig). No conec jo a aquest senyor i el seu nom em sona a arbre, però era cridat per curar els dolors més immediats, que ens duen els altres, els maldecaps i les migranyes...

- Sant Erasme (2 de juny). El santet de hui, que a més de protegir els mariners i els violinistes sent que al seu temps no haurien sabut mai què acabaria sent un violí, és cridat per solventar altres dols immediats, els dels budells, els còlics i la menstruació... Un sant, cal que valga per a massa cosa...

- Sant Vito (15 de juny). Dona!, ací tenim el sant amb què tots ballem tarantel·la quan tenim la bufeta plena! Però posem-nos seriosos que els alemanys l'invocaven contra l'epilèpsia.

- Sant Cristòfol (10 de juliol). El patró de Biar, i de tantes festes de l'aigua, poalades, banyades i paratges amb fonts, era invocat contra la pesta bubònica quan, a casa nostra, l'hem fet copilot dels cotxes, que això de la pesta estiuenca és un negociat de sant Roc. I la de l'hivern?, de sant Sebastià, "el gai"...

- Santa Margarida (20 de juliol). Nosaltres que la traiem a passejar el Corpus en companyia de la Cuca Fera, o de la Tarasca, o de la Tortuga, que ací cada poble fa el què li ve de gust sense respectar ja res, i els germànics me la veneraven contra el mal del part!, i no és que deixeren sant Ramon Nonat sense feina; és que ni el coneixien...!

- Sant Pantaleó (27 de juliol). Mera!, quina gràcia trobar-me el sant del meu estimat besavi Gómez, que en glòria estiga i s'haja pogut trobar amb el fill afusellat pels franquistes en qualsevol cuneta... Invocat com era pels sants alemanys abans de fer un diagnòstic, no fos que...

- Sant Ciríac (8 d'agost). Aquest santet no sé jo sí... Invocat abans de la mort per evitar les temptacions que pugueren sofrir els moribunds d'abandonar la Fe i totes aquelles coses...

- Sant Gil (1 de setembre). Home, el patró d'Énguera i el seu romaní...! Ideal per què els germànics tots li preguen abans de confessar-se per tal de fer bona confessió...

- Sant Eustaqui (2 de setembre). Aquest sí que tindria feina per ací, sí... Invocat contra les disputes familiars...


- Sant Donís (9 d'octubre). Només els faltava als valencianets saber que el seu sant de l'amor i les mocadorades era invocat a les alemanyes pel mal de cap... Això ja ho sabíem tots, el que el mateix cap-i-casal ens provoca... He, he, he...


- Santa Caterina d'Alexandria (25 de novembre). "Vi, vi, Caterí", la patrona de les Caterinetes/Catalinetes que enceten les festes de folls de l'hivern era a qui s'aclamaven contra la mort sobtada!

- Santa Bàrbera (4 de desembre). Per més que la tinguem per patrona de pirotècnics, campaners i les úniques festes de Moros, Cristians i Contrabandistes (les de la Font de la Figuera), aquesta santa ja no entra en els llistats devocionals vaticanistes. Així que ja no cal ni que la recordem quan trona... A les terres germàniques aplacava també les tempestes, faltaria..., però també les calentures...





Ja veus, mals casolans, immediats, d'aquells que necessiten remei immediat. On fera falta la presència divina amb presses per tal de desfer alguna injustícia quotidiana, allí estaven els Catorze Sants Auxilidors..., que amb allò de la Reforma i el Protestantisme, ves a saber si les terres germàniques encara... Al Brasil, sembla que causen furor...




Per cert, que no me'n puc anar sense contar-te allò de sant Elm i Telm i Erasme... Més que res perquè si entre els lectors es troba la Cersei Lànnister (hola, reina!), puga prendre nota de tortures d'interés per si pot pillar desdragonada la Danaeris de la Tempesta:

- Colpejat i escopit.
- Li provocaren llatzeracions fins a rebentar-li les venes.
- El ficaren dins una fosa plena de serps i cucs.
- Li llençaren oli roent.
- Li cobriren les mans amb sofre.
- El banyaren en aigua bollint.
- Li taparen la boca amb metall fos.
- El ficaren en un tonell amb claus i el llençaren muntanya avall (mera!, com a santa Eulàlia de Mèrida!, o la de Barcelona!, o les dues!, o cap d'elles!).
- Li arrencaren les dents.
- El nyugaren a un pal.
- El torraren sobre unes graelles.
- Atravessaren els seus dits amb claus.
- Li arrencaren els ulls.
- L'arrossegaren amb cavalls.
- El taparen amb quitrà.
- El cremaren.
- El tancaren perquè morira de fam.
- Li partiren l'estòmac i enrotllaren els budells en un cabestant mariner...

Llavors, pareix ser que ja morí...