.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dissabte, 20 de maig de 2017

Unes reflexions sobre allò de fer foc festiu a la muntanya...




Biar, a dijous dèsset de maig de 2017.

Em contava el dimarts ma tia Carmen com son pare, guarda forestal, quan era ella xicoteta, sempre faltava un dia a les festes de Muro. Eixe dia, l'home es desplaçava a Biar, a les sempre coincidents festes de la Mare de Déu de Gràcia. I sempre en tornava bocabadat..., i espantat també! La de foc que s'encén a totes les muntanyes del terme quan ix la patrona dels biaruts de la seua ermita, camí del poble. La por immensa que li corria a l'home que no s'encengués cap serra i pels quatre costats... Allà on jo veig meravella dels sentits i glorificació dels símbols, aquell recordat senyor hi veïa pànic ver pel perill absolut que segons ell suposaven...

I sí, és la història de sempre, a la que estic fent voltes aquests dies; la que em repetiren ara fa una setmana amics i desconeguts del Biar que només conserva les fogueres, mirífiques, de l'Ave Maria i el rastre que ressegueix el camí des del port. Quatre fogueretes més a la vora del camí i poc més...: només la memòria i el repetir a tall de mantra... "Abans a tot el terme"... "Moltíssimes fogueres"... "Espectacle aborronador"... No ho dubte, jo mateix vaig aborronar-me amb el no-res que se m'insistia que és ara la cosa; amb el què fou... 

I de tant parlar-ne, van apareixent en la parla moltes sensibilitats diferents. És ben clar que els qui fan les fogueres posen tot l'interés en què no hi haja cap incendi, i preparen de valent cada espai, el desbrosten i el mantenen net, estan atents als vents...; que si només es fan aquelles on es pot arribar fàcilment amb una autobomba bombèrica per evitar cap dany...; que si som uns descastats, que amb la tecnologia que hi ha hui en dia seria molt fàcil tornar a omplir les serres de fogueres com abans tot reduint-ne el perill del medi ambient, i ja vories si vindria turisme i tot. Que si no potenciem allò que és més nostre i diferencial, acabarem semblant-nos a qualsevol poble de per ahi...; que si la culpa la té la joventut que només pensa en empetorrar-se als seus locals i no es fa avant en defendre i mantindre les tradicions...; que si cal fer-nos mirar si és del tot lícit posar en perill les serres per mantenir una tradició decadent (i encara hi ha qui m'afegeix " i/perreligiosa"... En poques paraules, de tot açò,  i ben remesclat, és que he mercat a places i carrers. Jo em limite a compilar i a reflectir...

Em va agradar moltíssim l'espectacle, i em cal dir-ho. No li augure tampoc jo massa més anys d'existència, vista la tossuderia amb què el nostre temps està tractant les nostres expressions arcanes relacionades amb el foc festiu... He parlat ja moltes vegades del tema i continua obsessionant-me el reduccionisme que patim, motivat per una voluntat d'hiperseguretat social i paisagística que si fos sincera, global i total... Però que en realitat és ben falsa, perquè a cada casa fan cremar el gresol d'una manera distinta, i hi ha permissions i prohibicions que només s'entenen al caliu de l'interés polític dels governants, i al caprici de les urnes...

Aqueixa "seguretat davant tot" diu molt de les pors de la nostra societat, i les manies que no curen els metges també... Hem passat, com parlava jo amb un tio meu valldalbaidí ja fa molts anys, d'emblanquinar les fronteres de les cases per a la festa major i trobar-les als dos dies mascarades pels coets de la cordà (i quan més mascares i més altes millor es considerava que havia anat l'espectacle) a presentar denúncia si el correfoc, tan controlat com és, t'ha picat la persiana de la finestra... Així han acabat les mostres de foc popular, amb unes assegurances inassumibles que les estan fent desaparéixer quan no tancant-les en gabies metàl·liques fetes a posta, com a la cordà de Paterna i  les carretilles de Bigastro...

Mireu la baixada absoluta i recentíssima de disparadors als Moros i Cristians de Banyeres de Mariola, —que ha arribat a extrems "dramàtics" a Muro—, per les limitacions a trabucs, trabucaires i pólvores. A Alcoi s'ha mantingut el nombre d'arcabussers gràcies a les maniobres polítiques d'uns i d'altres... Mireu com és de trist l'apoteòsic final del Tractat d'Almisrà al Camp de Mirra en no poder tirar dues caixetes de pirotècnia xinesa atés que hi ha pinades a una distància marcada per una llei que no ha visitat mai la netíssima serra del Campet. I en aquest sentit, s'arriba al summum a Cocentaina, on ni les salves d'ordenança a la porta de l'església poden ser llençades per la Mare de Déu perquè en línia recta, Mariola està massa a la vora... Però mentre volem, justament, protegir la Mare Mariola, a un poble de la vora de la resseca solana del Pare Benicadell podeu trobar ciris encesos a l'aire lliure i a qualsevol hora del dia en un conegut indret de caràcter marià;  i ací no passa res...? 

Val també que l'enginy ha fet que si no pots fer açò, es creativitza l'allò, com ara ha succeït en la desfilada amb torxes fetes amb leds des de la muntanya del Bolón en els Reis d'Orient d'Elda.... Però no direu que amb la pirotècnia i la tecnologia les alimares, les fogueretes, de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina són una altra cosa i que, dins el nou espectacle d'encesa, poden arribar a ser secundàries davant les fonts pirotècniques, els efectes i les músiques...

Tendim a la normativització social amb l'amansiment de l'excés festiu? No ho sé dir ara mateix, però tot apunta que sí a l'asèpsia. Temps tindrem d'analitzar els rapidíssims canvis que la normativa, o com en el cas de Biar la prevenció, l'autocensura en benefici de la conservació de l'acte (que eixa n'és una altra, i de les bones de tractar) produirà en la festa... De moment, ara que hi ha alcaldes amb pleits (com el de Cullera per haver permés el castell de focs que encengué la serra del Castell amb la premsa al davant), la cosa es posa més que interessant... Què no s'ha cremat molts anys algun matollar del tossal de Santa Anna d'Ontinyent amb el castell amb que s'acaben els Moros i Cristians, per afegir algun cas no penat? I a Biar, que no s'encenguen fogueres a la muntanya potser evitarà que el castell de focs "substitutiu" no pegue foc a alguna riba del castell des d'on es llença?

És tot molt complex... De moment, només tinc una conclusió apriorística clara, i més com a mena de desig que no cap altra cosa... Espere que les Fogueres de la Mare de Déu, a Biar, siguen allò que els mateixos biaruts desigten que siguen...