.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amar:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dilluns, 22 de maig de 2017

Una famosa cançonella sobre com és de merdosa, de vegades, la vida...



Ontinyent, a dilluns vint-i-dos de maig de 2017.


Parle amb una amiga de com és de punyàstica la vida aquesta, i no sé el perquè acabe cantant-li una cançonella de l'Albert Pla, de quan jo era estudiant i tal, justament pel tros aquell que parla de la gran cagada de l'amor...

Ah, que no has escoltat mai l'Albert Pla? Aquelles sí que eren cançons demencialment necessàries pel manteniment del nostre esperit ametent i patriòtic, sí... No em digues que no has cantat mai allò de "Papa, jo vull ser torero...!"?. Doncs bé, això que et dic està a la cançó "Sequia", sí, així inaccentuada... I sí, és l'animalada que estàs escoltant. Sí, Sergi Gómez in person cantant-te eixe seguit escatològic de barbaritats. I ara després te la passe pel blog, perquè la tingues... Que què diran? Qui? A aquestes alçades de la carrera de l'Albert Pla creus que s'esglaiarà del què puguen dir d'alguna cançó seua? Aaaah, no, que parles de mi...! Que què diran de mi per penjar res així de cotxinot? Com si m'importara res... Qui no vulga pols que no passege per l'era ni li diga a qui aventa com ha de fer el seu ofici... Represàlies? Igual sí, xica, com aquella vegada que aquell senyor tan pentinat va voler reprovar-me per afegir l'epítet "sant" al nom del Joan Fustar. L'home, que no havia llegit encara el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia de l'això, accepció segona del mot "sant,-a", i clar, és tan fàcil jutjar qui tens com enemic quan ja tens decidida la condemna (xe, sant Joan Fuster té un aforisme semblant a aquest...!). No vindrà de penjar-te aquesta cançonella ara. I si algú s'ofén, ja sap que pot desofendre's no tornant per ací, on hi cap allò sublim reflectit amb allò que fa lo rei i lo papa i del què no ningú s'escapa...

En el fons, només és una cançó d'amor...



La sequia
Albert Pla

"Tens paper de water enganxat al cul, 
de l'última cagada tens caca entre les cames; 
tens sang incrustada entre els cabells del cony, 
menstruació coagulada tens regla entre les cames. 
I ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt 
però haurem de resignar'n-se a no poder rentar'n-se 
hi ha sequia 
hi ha sequia a la comarca 
un tràgic racionament d'aigua 
i els porcs moren a les granjes 
i els iaios se'ns deshidraten 
s'empastifen les sabates de ciment per les aceres 
i ara haurem de resignar'n-se 
a sofrir la cara bruta de l'amor i ho sento molt .

Potser ara sabràs que jo t'estimo igual, 
pulcrament perfumada o tinguis pus entre les cames. 
Necessito tant el teu cos com tu el meu; 
som com dos cagaradates, 
tu i jo som com cul i merda. 
I ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt 
però així són i estan les coses 
un dia fresques i un dia seques. 

Hi ha sequia, 
hi ha sequia a la comarca, 
hi ha amors que són com waters 
embossats per falta d'aigua. 
Vine acosta't i ara abraça'm, 
obrim entre els dos la tapa: 
mira al fondo hi ha una caca, 
la gran cagada de l'amor 
i ho sento molt".