.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


divendres, 5 de maig de 2017

Tàrrec. Al-Àzraq. Jo...





Ontinyent, a divendres 5 de maig de 2017. Aniversari de la mort d'Al-Àzraq



Tinc aquest dia com el de la sort personal (i intransferible...).

L'any passat mateix, tal jornada com aquesta, va canviar-me la vida jo pensava que per a bé, i per a bé que ha sigut.

Vaig entendre que l'ofec més íntim i punyent pot tindre solució en un clucar d'ulls només que succeisca res que faça canviar-te la perspectiva que tens de la vida mateixa... Del pla a la muntanya... Casa.

Vaig comprendre que el treball dóna fruit, per més que el fruit siga després amarg i dissort. I que tot cal provar-ho en aquesta vida (qui no ho prova no es gita amb la sogra, diu el refrany...). Així doncs, tot el que cal és estar orgullós de l'esforç propi, del treball mateix, del voler treballar.

I finalment. Vaig capir que no és cert que qui tant et vol et treu un ull només per voler-te. Igual et treu un ull perquè hi ha altre voler a qui no vol que mires... Pragmatisme: qui mostra no voler-me, no em dol ni pot doldre'm...

I agraït per l'epifania triple d'ara fa un any, i en ple exili, vaig cantar aquest sonet a qui és mon ídol, si pegara a mi pels mites...