.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

divendres, 5 de maig de 2017

Quan la poesia es fa objecte a les aules (i III)


Biar, a divendres cinc de maig de 2017. Aniversari de la mort d'Al-Àzraq.

Puix senyor..., i quin embolic açò de les poesies... Que hui toca comptar i recomptar els vots i la cosa es promet dificultosa. Què per què? Què no has vist quanta cosa bona ha oferit el talent dels alumnes? El què hem previst és que el vot estiga absolutament desperdigat i qui guanye ho faça amb poca votació i amb menys diferènca encara, de tanta cosa bona que hi ha i tanta sensibilitat com toquen... Ei, i encara falten els poemes visuals! Ací els tens...!




Vejam... Puc estar-me més hores de les que ja m'estic per penjar-te una a una les imatges presentades? No, no m'ho puc permetre que acabe jo sense temps ni per alenar (ni dormir), i la meua salut se n'està ressentint aquesta setmana. Solució? Te'n passe unes poques en tamany considerable i, després, t'oferisc els plafons sobre els quals han estat instal·lats i exposats. Ets sembla bé? Com que tenen bona qualitat, pots ampliar-los per veure'ls ben vistos...




Això no vol dir, per favor, que els poemes visuals que he triat per engrandir suposen un favoritisme per part meua, que ja hi ha qui m'ha suggerit que he retriat entre els poemes objectes els que més m'agradaven per insistir en ells... Anem a veure, no... No és així, que si havia publicat diverses fotografies d'algun d'ells és simplement perquè no es veien bé en una sola imatge. A més, i si així fos? Açò és una pàgina privada i no representa, en absolut, el meu centre educatiu, que té formes pròpies a les xarxes socials i, com no, les meues fotografies a la seua disposició... És que vos fiqueu en tot..., he, he, he...



Jo ja no sé ni de què estic segur i de què no. Això sí, no vull aquesta societat de ratolins informàtics on, jo, sóc ja el primer dels rosegadors...




Hi ha cosa variada i interessant. Tanta que el que no tenim és massa lloc per exposar...





Hi ha lloc per a la crítica socio-política nivell almnes més o menys informats...





Hi ha lloc justet per a tantes possibilitats artístiques, expressives, opinadores...




Hi ha qui lloa el teòric agermanament humà...




Hi ha qui es preocupa per intentar explicar gràficament un dels mals immediats al seu ambient...



Hi ha qui adverteix que cal posar el sentit de la vista a l'aguait davant els perills del món enganyós en què comencen a desenvolupar-se...



Es denuncia la llibertat que ells mateixos conculquen habitualment...



Hi ha qui ens reconeix com a productes de supermercat vital corrent i quotidià...





I tant que només és paper, fins que només puga ser plàstic, i indestructible...




I tot es trenca, portant-nos la malestrugança del tòpic. Fins i tot trencant el geosinònim ens ve la mala sort atàvica...



Tot està per fer i tot és possible..., sempre que sàpies trencar els "im" prefixals que se't presenten...



Total, tot és córrer hui. Vida, mort, vida...



I només vals les visites i els plàcems que els números diuen que tens. Tants amics que ni són ni ho són...



Què controla qui té el control de tot el què ens arriba?



Sort que encara hi ha qui sap treure la brossa a l'hora... (pilles el doble joc de l'homenatge al gran mestre de la cultura visual nostrada?).



I és que només hi ha una cosa que sàpia netejar de veritat...



"Antes nunca estuve así de enamorado, 
no sentí jamás esta sensación. 
La gente en la calle parece más buena, 
todo es diferente gracias al amor. 

La felicidad, ja, ja, ja, ja, 
de sentir amor, jo,,jo, jo, jor, 
hoy hacen cantar, ja, ja, ja, jar, 
a mi corazón, jo,,jo, jo, jon. 
La felicidad,,ja, ja, ja, ja, 
me la dió tu amor, jo,,jo, jo, jor, 
hoy vuelvo a cantar, ja, ja, ja, jar, 
gracias al amor, y todo gracias al amor". 




Total, o ets soci d'aquest club mascle...



En aquest plafó hi ha un exemple que el corrompiment moral (de baixa intensitat, esclar) arriba fins i tot a certes edats de creixences... Què no ens ha tocat desqualificar fins a quatre imatges, de moment, per tractar-se de plagis sonats i sonors? Entre tanta denúncia cal autodenunciar-nos i tot... Perquè "y ahora me dicen que ha escrito usted una obra de Brossa. !De Joan Brossa! ¿Es que no sabe que en este pueblo es verdadera devoción lo que hay por Brossa?".




Jo què sé... Si no sabem ni tant sols apostrofar l'amor...



Deixa'm que ho passe mal...



Total, paga la pena respirar si el món no ho fa...?


En resum resumit. Felicitats a tots els participants i organitzadors...

M'ha agradat massa la iniciativa, xe!