.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amar:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dijous, 25 de maig de 2017

Balons (de platja) a l'aire...



Ontinyent, a djous vint-i-cinc de maig de 2017.

Conten que un dia, un famós polític d'aquells del segle XIX, el nové marqués d'Albaida, arribà de visita al poble que donava nom al seu marquesat per buscar vots. En preguntar als pròcers albaidins què necessitava la població, què podria fer per tots els veïns, aquells li expressaren l'opinió que, potser, Albaida necessitava tindre platja... 

El polític, astut i rebregat, va respondre amb vehemència que n'estava d'acord i que ell contribuiria de manera significativa a aquell tan il·lusionant projecte que, sense cap mena de dubte, tant de benefici suposaria pel poble que ell duia tant al cor, sent càntabre, com al cognom. I s'alçà una onada d'aplaudiments.
Passaren immediatament a les qüestions tècniques aclaratòries: ho farien a parts iguals. Ell es comprometia, des del seu poder a Madrid, a posar la terra allà on considerara el consistori albaidí. L'ajuntament, caldria que portara l'aigua de la mar.

Un segle llarg després, un alcalde de Xàtiva va afirmar en plena reunió pública de propaganda electiva que la gent del seu propi poble era "burra"; que els havia promés que si el votaven, ell els duria la platja al cor de la Costera..., i el van votar!

Ara, al meu poble, a l'únic carrer on sembla que hi ha comerç, l'ajuntament ja ha posat els balons. Ara només cal esperar la platja...