.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dilluns, 8 de maig de 2017

I Paco, a Castelló, parèntesi, la Ribera Alta, tanquem parèntesi...


 Castelló (la Ribera Alta), a diumenge set de maig de 2017.

Au, ja ha cantat Paco al seu Castelló. En sessió soirée, en dia de comunions i amb discreta entrada.
I jo, allí, però purament per sort, perquè... 

És curiós el que passa amb Paco i vosaltres, estimades lectores, estimables lectors, i tal... És escriure jo res del Paco per ací, i les visites es multipliquen, la qual cosa és d'agrair, més per Paco que per mi que bé sabeu que amb això dels números preferisc dir que sóc de lletres i que no em case amb ningú. Però amb tant de parlar de Paco, tant de parlar de Paco, açò sembla que siga la seua pàgina oficial!!!!, i res de més lluny!

Si parle tant d'aquest bonhome és perquè cal fer-ho. I prou.
L'admiració que li guarde és, a banda de sincera i fonda, fidel. I el tinc en un altar, malferit com estava i tot, cantar tant i tan bé com ho ha fet i després d'un dissabte de traca i rantelles... Però no hi ha ací cap portavocia oficial, que açò és ma casa i puc dir i dic el que considere. Per exemple que l'avís a ultimíssima hora que el concert no era a l'auditori sinó al teatre em va desconcertar; a mi i a bastants. I que quan vaig arribar i em trobe què havia fet l'Ajuntament del poble de Castelló amb el cartell anunciador..., recontra! Bé que Paco ha usat, amb respecte, de la foto que un amic li va regalar, com toca; però que te la trobes ara cartellitzada per l'Ajuntament tot obviant l'autoria..., m'ha semblat d'un mal gust... Què hem de fer, em diu algú... No estàs queixant-te sempre del burrobarrisme mesinfòtic dels polítics?, apunta't una altra exemplaritat...



Els polítics, deixem-los a banda que ja s'alfabeguen sols... Anem a l'important del cas: una senyora tan major com alegre, veïna de palc, ha estat toooota la sessió preguntant-me i xerrant-me de coses del Paco, de quan s'estava a l'església del poble i ella vivia al costat i tenia una amistat molt gran que no puc ni imaginar com s'estima a Paco, que li ha sabut mal que no l'haja reconeguda quan l'ha anat a saludar al principi, i xico, pels anys que té (ella), no li costa gens anar a vore el Paco. Que on dius que viu ara? Ah, molt bé!, a Real dius? Vaja, quantes voltes que ha pegat Paco d'ací a allà... Que com li agraden les seues cançons que se les sap totes i quina gracia quan parla, totes les coses que diu perquè s'estima un muntó Castelló que l'any passat va vindre a fer el pregó i ella no va faltar, quina cosa més bonica, xicon, i quina gràcia tot el que va dir de quan era jove, que ací va vindre xiquet i se n'anava home... 



El concert? Interessant de mena. Més que res perquè com ja te'l saps, disfrutes més observant les diferències i el joc de confiances que s'estableix ja mateix entre els uns i els altres... I les facècies de Paco, que sempre són semblants però diferents... L'acudit que fa sovint del nivell de la presidència de la Generalitat, l'ha brodat amb uns afegits improvisats que mostren la seua categoria i les taules que té... I el seu atreviment, és clar...!



M'agrada centrar-me, de tant en tant, en els excel·lents músics que l'acompanyen, quina qualitat...!, i en la poca memòria que té per recordar els noms, l'homenot... Xe, Paco, que és fàcil... Es diuen Eva i Maria, i canten com els àngels; això sí que m'ho has dit, sí...





Ei... I no direu que aquesta foto del senyor Aparicio mirant-vos de fit a fit no impressiona? 

Poc puc dir d'ell que no siga més que bo... A banda de ser tot un sol, que sol dir-se, com artista no hi ha qui li arribe al plec de la sola de la sabata... Jo, quan s'enfila amb alguna de les de Paco de sempre, el "Barranc dels Algadins" per dir-vos-en una, m'erisse. I quan ja canta una de les del seu repertori propi, m'agafen unes emocions que poc podria explicar per molt que sabés usar de paraula... La mare que parí les malaguenyes perquè Apa les puguera cantar!




I l'estima que Paco els professa, és de la bona. El temps que ha estat comentant-me detalls del mestratge de tots ells... I l'agraïment que sabem (i supose que saben) que els guarda...

A mi, veure els ulls de Paco tan brillosos, em desperta una tendresa ampla...



És que l'Apa és gran (encara no ho he dit?). I jo que disfrute de cada moviment dels seus, per capturar-lo...


I ahir no vaig poder callar-m'ho. Ina, per favor, quan treuràs el teu primer disc? Si tot és com el que ací expresses, el nivellàs serà cosa de no dir! A l'estiu? Per favor, primavera..., ves passant que corre pressa! Però espai també, que les coses bones, cal fer-les esperar un poc. Per madurar-les, clar, però també perquè vagen coent-se per dins dels vostres seguidors les ganes...

Esplèndida és poca valoració...




Ei, i Ricard entre bambolines, que t'he pillat... Sempre atent...



Veus com m'agrada retratar la gent que m'admira mentres me l'admire? De cor, amb força...




I en acabant, el teatre dempeus. No pot ser d'altra manera perquè l'espectacle i els seus factors arriben a tocar el voraviu...


Quins tres...

I a la fi, i no podia ser d'altra manera estant a Castelló, tot un reguitzell de besades, signatures, agraïments i altres galindoines d'estima cap a Paco, assegut a aquell butacot que semblava un Rei de l'Orient... Un nabab, vaja...

Per cert. que li dic a Paco això de la veïna que no ha conegut... Que no l'he coneguda? I em diu nom, malnom, lloc d'habitatge i comença a contar-me la vida d'ella...



I mentre jo li compre el cd "Flamencianes" a l'Apa, per anar repartint-les per on vaig..., allò va buidant-se i el cansament de tothom pujant. Au, Paco, descansa un poc i fins el proper concert (l'Eliana serà? Ara no ho sé... El que tinc anotat és ja el de Dénia... Ah, i un de la Vall d'Albaida que no és ni Ontinyent ni Bocairent i que m'ha deixat bocabadat...!!!!).

I que quede constància de l'estima que es tenen Pepa i Pikolineta, i olé!


I l'última de les meues... 
Que conste que aquesta foto que clou el meu desballestat discurs l'he feta així tipus "boda"... Per burlar-me del Paco. No per res d'Arturo ni Mireia, no..., que ben guapots que m'ixen sempre (qui ho és, cal que ho presumisca...). És pel lloc... Eixa és la placa ceràmica que va posar al teatre l'Ajuntament de llavors (2008) quan la "retirada" de Paco en aquell mateix recinte... Jo tinc emmarcada l'entrada junt a un escrit en què li preguntava si es retirava de veritat i em signava que sí, que anava de bo... He, he, he..., els riures que hem fet sobre el tema...

A la fi, la voluntat de fer, i l'estima, sempre són més fortes que qualsevol altra cosa...