.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dimarts, 23 de maig de 2017

Han posat un "pirulo" roig al capdamunt del campanar del meu pobleeee!






Ontinyent, a dimarts vint-i-tres de maig de 2017.

Al Campanar de la Vila, xim pum, ole i ole pum, catapum, mec, el majestàtic símbol de l'skyline físic i sentimental del meu poble, li han posat un "pirulo" vermell... Parlant amb propietat, en canviar la bombeta (bombota) elèctrica blanca que hi ha "de tota la vida" a sobre del tot de l'estructura de ferro que corona el monument, a sota de l'antiga penella i actual creu i parallamps, n'han posat una de vermella. 

Ja sé que això de "pirulo" és un mot castellà que designa una mena d'olla a l'antiga i una llum cridanera (i un gelat) a l'ara mateix; però és el mot que ha usat, tot preguntant si jo sabia res del tema, una veïna... Em quede parat... Una llum vermella? No en sé res i no ho he vist... I ja em baquege del tot quan aquesta veïna remata la seua jugada definitòria... "Pos sí, i li queda com a un Cristo dos pistoles..."!




Com vaig a deixar passar jo l'ocasió de fer un tomb per veure tal meravella?, l'ajuntament aquest, que és capaç de qualsevol animalada low cost per tal d'eixir en els papers i tal... he, he, he... Igual és una cosa pròpia d'alguna legislació en vigor sobre avisos de seguretat aèria en un edifici exempt de tanta alçada i tal..., però recorde que vaig llegir fa temps que el llum per a tals menesters calia que s'encenguera i apagara, un dels sistemes rotatoris d'emergència aquells... No crec que haja arribat a tal extrem ningú al poble..., però com que jo ja m'ho crec TOT!

I res; aprofite l'ocasió que me'n vaig de "tardeig" amb una amiga que de per ací sap la que més i li ho comente... "Ai xicon!", em solta... "en ma vida crec que una simple pereta" (perota) "haja donat per a tant"... I resulta que comença a contar-me dirs i girs que ha anat escoltant del generós públic que li s'ha arrimat per preguntar-li sobre tal xambada que em quede fos, com la bombeta (bombota) vella que vam fotografiar el passat Diumenge de Rams amb alguns xiquets de la Confraria mentre esperàvem per fer la foto amb la Soledat... Com que la major part de les facècies són a la clara de caire sexual, me les estalviaré, que per ací passa molta xicalla..., ho deixe a la teua enfebrida imaginació..., el monument senyer, palplantat, erecte al mig del poble (home, mig, mig...), acabat en una llum vermella pròpia de... "I sort que no és de les que roden...!". Crec que no m'he rist tant en temps amb la imaginació del meu veïnat, que fins i tot algú s'ha queixat que no siga de llum d'aquella led que vaja canviant de colorets, eixe roig tan marcat... Una llàstima això que ja no estiga de moda fer versets satírics... Dona, supose que costarà d'acceptar pel comú del general girar-se i trobar-se constantment aquell roig viu, però que si s'ha fet com a cosa necessària, ves a saber també, o obligada potser, acabarem acostumant-nos del tot, com ens acostumàrem als quatre corbs negres que hi afegiren  quan la darrera il·luminació, amb cap voluntat de disimul, en la part superior de la banda de rajoles, en els temps atziacs de l'alcaldessa del "pirulo" (per perol...); sí, aquella que, a mi, em costà la feina en alçar massa la veu...




Bé. Que en fer-se fosc ens hem apropat un poc i sí, es veia ben vista una llum al caramull del tot vermella intensa, la mare què... I des d'allí, a la plaça de la Vila que me'n puge. Salude el senyó rector que em passa per la vora i prove d'enfocar i fotografiar la cosa... Com que hi ha la base de l'actual creu, s'ha posat un llum vermell però que només es veu ben vist de la banda de Llevant, així com tort i/o despenjat sense estar-ho, perquè entre la dificultat d'accés, el perill de la situació i l'escasa maniobrabilitat que allí dalt hi ha, gràcies i tot que hi ha qui ha accedit a aquell espai justet, encofurnat... 

Ja veurem el temps com passa què deixa de l'anecdotari..., que si algú s'ha pensat que és un pallasso (no sé el perquè tampoc ho han dit), que si és com una diadema de "despedida de soltera"... Si ens encantem amb les tonteries i deixem passar les coses més importants i afectoses... Tant que, jo mateix, acabe d'escriure un text al meu blog sobre el tema...! I el tanque pensant que encara riurem...!