.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dilluns, 22 de maig de 2017

Fra Papilla ontinyentí...!




Ontinyent, a dilluns vint-i-dos de maig de 2017. Santa Rita de Càscia.

Hui és un dia molt rar. M'esmussa...
Mentre va o no va i es pot o no es pot entrar al blog, mentre rep noves de la meua salut i esperem una nova resolució fatal en la família, no puc capficar-me en cap treball, i "mera" que ho he intentat i res... I mentre actualitze el calendari diari que acompanya aquest blog a cada jornada i whasapetge amb la meua germana, me n'adone que, hui, de nou és l'aniversari del naixement d'un ontinyentí "famós"... "Famós" però d'aquells que malgrat les memòries històriques, les de veritat de la gent i no les del postureig dels polítics, no crec jo que algú s'apresse a fer-li cap distinció... Fra Papilla...!





Doncs sí, qui anava a dir que el famós fra Papilla del clàssic devot del "Marcelino, pan y vino" era ontinyentí... Es deia Juan Calvo Doménech, i nasqué el dia de la santa de les roses el 1892. Fou actor de cinema i participà com a allò que ara coneixem com a "secundari de luxe" en un fum de clàssics, grans èxits tots del seu moment: "La hermana San Sulpicio", "Eloísa está debajo de un almendro", la "Historias de la radio" que tinc entre les meues predilectes, dues obres de Luis García Berlanga ("Los Jueves, milagro" i "Calabuch") i també a "Fray Escoba"... Fins i tot feu un "Don Quijote de la Mancha", sent ell el Sancho Panza del gran Quixot Rafael Rivelles... Quasi res...

Doncs això, que un record a aquest paisà, que morí el 1962. Esperem que, quan convinga la foto i tal, algú que vulga eixir en premsa a baix preu se'n puga enrecordar d'ell... Si no és ara el moment, amb tal com s'estila això...