.

.
"Roïnat el tronc, rebrots tendríssims cries. Si enllosassen la terra, brotaries/ per les mateixes juntes... I en pocs dies/ les lloses més pesants alçaries".

Martí Domínguez Barberà.
.


Falta ben pooooooooooooc....!

.

.

dissabte, 13 de maig de 2017

Benvingut, benvolgut Aiden...





Biar, a dijous 11 de maig de 2017.

Benvolgut Aiden,

sigues benvingut a aquest món de boigs i meravelles que no para de rodar fent voltes a tot i a res a la vegada: duent nous costums, enduent-se velles falòrnies... Obres els ulls, i això és la més gran de les meravelles... Ton tio Sergi Carrasca voldria adreçar-te unes belles i altissonants paraules, però no m'és possible perquè total, prefereix les paraules sinceres i ser ell mateix, ja em coneixeràs, ja... Vaig saber jo de la teua realitat d'una manera sorprenent, que no sé et creuràs quan te la conte. T'he resseguit mentre durava la gestació fins i tot allà a les Astúries, i vaig esperar-te assegut a l'hospital d'Alcoi mentre al carrer de sant Nicolau desfilava el capità Moro i totes les roponades possibles en un dels teus espectaculars preavisos d'emergència (et riuràs amb la passada de les hamburgueses i el puré de verdures aquell...). I vas i em naixes al final mentre estic de festa, ni més ni menys que a la més icònicament tradicional del nostre país petit i muntanyenc, quan dansen els Espies i malparla la Mahoma de Biar... Ben triat el moment, si no fos perquè te n'has passat amb ta mare, quatre pobles de dues comarques, que sol dir-se en comparança terral. Quasi res, diu el paperet, que et tocarà viure... Diuen els oracles que, a més de Taure, seràs assenyat, però a la teua..., que cridaràs l'atenció cada vegada que expresses els teus sentiments i actuacions, perquè revolucionaràs el món deixant-nos a tots al.lucinats amb la teua originalitat, sempre que no vulgues semblar "normal" i amagar-te per no patir aquesta societat que tot ho escapça, perquè no seràs ni el pedant ni el mesell a què ella obliga... No passa res..., de ben segur que tindràs sempre el recolzament d'una família preciosa que t'estima des d'abans mateix d'imaginar-te... El meu cosí Jaume, ton pare, fill del meu padrí, és una persona lluminosa. Ta mare, una de les meues heroïnes... No he vist dona més capaç, treballadora, forta, veritable i preciosa que la meua cosina Estíbaliz... I ja veuràs la resta de la teua família immediata... I el teu germà Marc et serà protector. Què més vols? 

Véns en un temps difícil i et tocarà lluitar per ser. Els llocs que viuràs i et seran teus són dels més bells horitzons que puguen acotxar-te. Et desitge tot un ramell de vivències i esperances, perquè sé que tu seràs viva esperança per a molts. No oblides que el teu nom resulta de conjugar un dels verbs antics més bells de la nostra meravellosa llengua: aidar, ajudar... Sigues sempre ajut pels qui t'estimen i no dubtes mai a l'hora d'estimar: deixa't dur sempre per l'estima.

Ah, i nascut el dia de sant Pancraç..., si no tens bona sort, nebodet...