.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dijous, 18 de maig de 2017

Al boig!, al boig!


"El pare Jofré defensant el foll". Joaquim Sorolla i Bastida (1884).


Biar, a dijous dihuit de maig de 2017.

Anava apressat el pare Joan, depresseta, i amb el cap catxo, des del convent de la Mercè a la catedral valentina, capficat no pel sermó quaresmal que anava a pronunciar en aquell dia de sant Sergi de la Capadòcia de l'any del senyor de 1409, sinó per no xafar cap dels tolls d'aigua que havien quedat al terra de la ploguda de la nit anterior amb aquelles sandàlies corcades..., i carpit pel fred que feia encara, tan prop com eren del migdia, que aquell febrós febrer acabaria amb la salut de tots... I de sobte s'escolta uns crits alegres que cap a ell mateix avancen, tan alegres com els que pot soltar una torba d'inconscients torturadors infantils quan encalcen i torturen una víctima propiciatòria... Al boig!,al boig! 

S'atura i encara sort de no caure!, que es troba de cara, i li xoca al damunt, un pobre orat que fuig cames ajudeu-me d'un escamot curt de vailets sorneguers i perillosos, armats amb cudols de cantalar i vares de qualsevol fusta trobada... Sense pensar-s'ho, el frare oculta al darrere del seu hàbit i contra la paret el llastimer perseguit, encanat per la por a la ràbia que el resegueix. I sense saber d'on treu la força de ses paraules, esclata el frare en recriminacions assenyades als volàtils jovençols, que escampen el poll en sentir-se burxats i amb raó... El pare Joan, llavors, s'inclina amable cap el foll, l'empara, i en trobar-lo tan baldat per la cacera patida, se l'endú al convent mercedari perquè siga atés i calmat... 

En trobar-se, curt temps després, a la trona del temple magne, revestit i amb l'ús de la paraula, comença a explicar-ho tot a un auditori amatent. I aquella perorata fou la que, entre tantes d'altres i tan convincents i meritòries com feu, el farà passar a la història: no serà convenient bastir un lloc de recer i tractament per aquesta gent que tenim per endimoniada però que potser només són malalts que necessiten, en la pietat del Nostre Senyor, ser acollits i, si és de Déu, guarits també? Pobres innocents, irresponsables i impotents de Jesucrist, injustament perseguits amb cel irracional, amb crueldat inusitada...

Que aquelles paraules trobaren l'ànima d'alguns dels presents de possibles i calaren en l'esperit de la societat. Poc temps després nasqué l'Hospital dels Ignoscents, Folls e Orats, el primer que acollia i tractava els boigs en aquella Europa medieval tan famolenca de canvis..., i també la devoció cap a la seua patrona, aquella imatge que posaven sobre els taüts dels interns quan morien i els traslladaven per soterrar-los devora el Carraixet; i que prengué el nom de l'Hospital molt abans d'arribar a ser la patrona de València i dels valencians... I encara, aquell centre arribà a ser el germen de l'actual Hospital General...

Hui fa sis-cents anys que morí aquell mercedari, Joan Gilabert Jofré, al monestir del Puig i en olor de santedat tal i com, conten, va profetitzar el jovençol Vicent Ferrer i Miquel, a qui acompanyava en els sermons en la darrera part de la seua vida. Diuen que el procés de canonització va endavant, encara; i que prompte aconseguirà aquesta santedat. 

Moral? Moltes podrien extreure-se'n del cas. Jo em quede només amb una... Que l'acció justa d'una sola persona pot ajudar a moltes altres, fins i tot a canviar la concepció social cap un sector necessitat de la mateixa societat... 

Això sí, a no ser que sigues predicador de campanetes, sàpies que, si t'atreveixes, seràs pres també per boig...