.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dijous, 6 d’abril de 2017

Retrat "oficial"




Biar, a sis d'abril de 2017. Dijous de Passió.

Aquest que trobes ací de tant fosca semblança i que et mira a fit, amb prevenció pels tants anys de desengany amb el gènere comunalment dit humà; que destil·la un bri de la misantropia definitòria de la façana necessària que ha bastit per assegurar-se la supervivència de la il·lusió en el proïsme, és Sergi Gómez i Soler, "Carrasca" per part de mare. Va vestit amb les robes pròpies del Macip de la Soledat d'Ontinyent, vestit tret de l'acta fundacional de la Lloable Confraria, o Pas de l'Ajuntament, ergida el 8 de setembre de 1610. Amb elles, desarmat amb un martell fort, donarà inici, si així ho consideren el Clavari i el President de les confraries del Silenci, i a petició de l'Andador, a la processó de Dijous Sant en fer tres colps secs a la Porta de les Dones de l'Església de l'Assumpció de Nostra Senyora Santa Maria. Després, canviat el martell per un carranc o ciguela, anirà precedint torxa en mà el pas de la Mare de Déu en la seua Soledat, assegurant-se que la gent que la contempla guarde decorós callament i avisant els portadors del baiard de l'arribada als difícils passos que els cables elèctrics i els confrares i les confraresses (sorors segons algunes enteses), del moment en què cal aturar-se per no perdre'ns de vista entre la foscor...

La imatge, és la visió del mateix que ha tingut el fotògraf Juanjo Alcaide, qui afig per primera vegada el seu nou logotip signador. La paciència de Juanjo, i la seua bondat, són més que remarcables per extranyes, per alienes a un món egolístic on el comú del general sol només mirar d'on vindrà aquella airada que el farà navegar tot girant sa penella. Un art, per tant, sincer com cap altre. I verament aclaparador.

Al fons, l'esgrafiat a mena de rossassa que corona el sostre sota el qual hi ha l'altar major absent de Sant Miquel d'Ontinyent; senyal dels blogs i els fets que eixen de la idea del "Can Carrasca" i que, ara, renovellat, arribarà a totes les falòrnies i cabòries que puga imaginar qui a la foto somriu per dins, però tu no ho notes.