.

.
"Vengut és temps que serà conegut/ l'om qui son cor haurà fort ho covart."

Poema XXX.
Ausiàs March.
.


dilluns, 17 d’abril de 2017

Rateteeeeees i (no) panderos...



Ontinyent, a 17 d'abril de 2017. Dilluns de Pasqua.

Doncs com que ací fa cadascú allò que bonament considera i pensa, doncs res, que acabem fent de la palla fem i del fem melons i ens dediquem a viure una sorollosa Nit dels Panderos. Que la Missa de Resurrecció es fa prompte?, doncs tothom a sopar... Que està apagada ja la foguera parroquial?, doncs com que sota la brasa sempre hi ha caliu, encara podem cremar les Velles Quaresmes... Que la Glòria ha sonat ja fa hora i mitja? a Sant Roc, el Clavari de la Soledat diu "Glòria" i comencem tots amb el rebombori. Total, fer com fan no és cap pecat, i de consensos, ascensos a l'infern i descensos al purgatori, el cada dia en va ple...



A la fi, a mi, l'únic que m'importa és que vaja el món a rodar i que els meus confrares i confraresses disfruten d'allò més. No he tingut prou amb els tants quilos de llepolies que em vaig dur (previ pagament personal) de ca Beamut d'Oriola (Jose, delicioses les gominoles, un bon grapat de confrares m'asseguren que els "salvaren la vida" en la processó de Divendres Sant...). No. El Macip de la Soledat porta anys insistint en les ratetes, ratetes... Així que enguany, nyas una rateta de pelutx per a cada xiquet de la confraria...

Així és més fàcil cantar tots plegats la cançó ontinyentina de la Resurrecció:

"Ratetes, ratetes, eixiu del forat, que el nostre Senyor, ja ha ressuscitat".



Si no fos per la gent de l'Expiració i de la Soledat, què seria d'aquesta nit de Dissabte que no acaba mai de ser gloriós? Gràcies per la insistència sonora... Només en veure com ho passaven de bé les poques gents aplegades, paga l'esforç d'aplegar-les...



Només un problema vaig trobar-hi... Com celebrem una Nit de Panderos amb tabals, tambors, caixes, matraques, xiulitets, pitos, esquelles... i no fem NI UN SOL PANDERO?


S'ha acabat. Aneu guardant-me tots els pots de llauna bevibles que enguany engolireu i després llençareu, que els pense reciclar en panderos per a l'any que ve... Ja voràs, ja voràs, quin gustet li trobaràs quan faces a l'any que ve botar la Vila a bases de panderades. Si tinc salut, ja tinc propòsit quaresmal.



Au, senyorets i senyoretes. Moltes gràcies per la vostra participació i companyonia. Jo ja m'he rapat de nou al zero. Jordi ja ha tornat a fumar i ací cadascú, més o menys, torna a la "normalitat". Per a mi acaba la Setmana Santa, que el matí de Pasqua Florida és sempre alfarrasiner. Així que fins a la propera convocatòria de la Confraria. Espere tindre ja les fotos en paper que li vaig prometre a la senyó Violeta. A Salva, procuraré passar-li prompte una tria de totes les fotos que he fet aquests dies perquè les puga distribuir a conveniència entre els meus confrares i les meues confraresses. Jo, necessite unes vacances i tornar a la meua misantropia...



Realment, són un sol...
"Ratetes, ratetes...!