.

.
"Au, vinga, amunt, amunt!/ Obre els teus ulls i amunt!/ Puja a la barca amb el teu bagatge/, i recorda fer la vida teua!"

Tinc un clavell per tu.
Lluís Llach i Grande.
.


dissabte, 22 d’abril de 2017

Que el senyor Juanjo Alcaide es vista de colors...






Bocairent, a divendres vint-i-u d'abril de 2017.

Com que aquestes vacances, per motius únicament atribuïbles a la meua despersona, no me n'he anat de viatge, no he pogut estar-me'n de visitar els amics, i hui li ha tocat la loteria del suportar-me al senyor Alcaide García, Juan José... I he fet bé d'esmorzar amb ell i després arromangar-me per seguir-li la veta... No he vist personatge com ell!, des del cansament absolut de qui no sap descansar, vinga a fer barbaritats de les més boniques!, davant meu s'ha espolsat una feina de comunions que si no ho veig no m'ho crec, que ha acabat passant idees noves a l'empresa que fabrica els àlbums aquells tan tòpics...! Això sí, com no deixe de fumar, un dia d'aquests vaig a posar-me dur, jo!

Res, que és juntar-nos i, amb coca-cola de cirera o no (hui cervesa lleugereta amb llimona), acabem revolucionant el món petit que ens envolta. Mentre ell prepara els nous logos pel negoci, per ara mateix, abans encara d'exhaurir el crèdit del desé aniversari de Photofinish, a mi m'ha pegat per muntar-li un aparador espectacularment colorista-comunionista... Doncs sí. Enguany té tants primers combregaments per il·lustrar que va tancar el termini d'inscripcions més prompte que mai; com anava a rebre xicalla i famílies amb un aparador sosaines? Per això està el tio Sergi Carrasca, per a muntar-li un mar que ix d'una regadora verda i sobre el qual navega un vaixell d'aquells de vela papassetiana... I dins d'uns poals rosa i taronja, res millor que rebre el vent amb giradors blaus i grocs... Què és la primavera sense color? I què pot ser de les nostres vides sense aquests rampells de boniquesa... I encara em sorprén traient globus i unflant-los... un de pistatxo, altre d'assalmonat i un altre..., de negre! Quin negre més preciós i esclatant! I com m'agrada d'incloure en un marc d'aquests impactants el color que més s'escau al gust del senyor Alcaide, com a bon seguidor d'Ovidi que és...

Per la vesprada, estic estirant les cames per la Font de Morera i el barranc de Iel·las i m'arriba un missatge whatsàppic... És Juanjo. S'ha decidit a ampliar més la bogeria colorística... No conec a ningú amc tal capacitat de reinvenció... Que si recorde la conversa que hem tingut sobre el ganxo al sostre? Doncs ha desmuntat un paraigües i ja ha instal·lat un joc mòbil on penjar les fotografies que desitgen fer volar els amics, que no clients... Pel que he pogut saber no hi ha terme mig i els clients li són amics... Els enemics, amb ses enveges, no passen mai afortunadament el canzell de sa porta... 

Res, que ja he pensat una foto que vull penjar d'aquell receptor de pluges bones... 




Gràcies pels ànims i per l'amistança...

Per cert. Sí. Estem perpetrant una de ben grossa... Quina?, no tardareu massa en saber-la... Serà sonada...